Aquest resum de l’existència

M’arriba aquest poema que no sé de qui és. La veritat és, però, que em sembla que no es pot explicar ni resumir. Tot ell és un precís, lúcid i del tot tendre resum de l’existència:

A LA DERIVA

La vida l’he castigada vivint-la.

Fins on el cor m’ha sostingut

ardidament m’hi llançava.

Ara la meva jornada no és

sinó un estèril succeir-se

de ruïnosos costums,

i voldria fugir del negre cercle.

Quan em retiro, al punt de l’alba,

m’arbora un rampell, un desfici

de no dormir:

somio partences absurdes,

deslliuraments impossibles.

Ai las. La meva closa

i ardent recança

altra eixida no té

que la son, si venia.

En va, en va forcejo

per ser senyor dels dies

que em trabuquen, remorosos.

Jo naufrago en el temps.

(D’altra banda, i exactament entre parèntesi, diu que hi ha hagut un 94% d’aprovats a la Selectivitat. I un cop més em demano què selecciona, la Selectivitat. ¿De què serveixen concretament les PAU? Ja els deurà suspendre la vida, oi? O potser no, vés a saber.)

Com més m’hi esforço

Fretura: mancança o escassetat del necessari, passar fretura. Fer fretura: mancar quelcom necessari, de què se sent la pèrdua. I tantes com n’arribo a sentir, de pèrdues, de persones que em manquen i que enyoro. Miquel Bauçà afirma (El Canvi, 1998) que totes les receptes tendents a no tenir-ne (de fretures) li semblen cosa d’eixelebrats, és a dir, de tots aquells que actuen sense cap mena de reflexió. Com aquesta Selectivitat que no és pas que seleccioni gaire precisament, però que enguany ens deixa aquesta mitjana de 9:85 de l’estudiant Pablo Peláez, no gens eixelebrat, i la seva ensenya gairebé gloriosa: com més m’hi esforço, més sort tinc.

Ara resulta que treballem poc

Més aviat revoltat contra aquesta brama que circula i que difon que els professors treballem poc i que gaudim de massa privilegis. Que cadascú parli per ell, és clar. Estic convençut que hi ha professors de tota mena i estic disposat a admetre fins i tot que n’hi ha molts que fan de professor, o de mestre, perquè sempre com a màxim a les 5 de la tarda ja has plegat. Sí, n’hi ha d’aquests. I n’hi ha perquè per accedir a la carrera de Magisteri, posem per cas, et demanen tan sols un 5 a la Selectivitat, aquesta Selectivitat que a penes selecciona (ja m’explicaràs què pot seleccionar amb un 94% d’aprovats!). D’acord, tot això és cert i és veritat que hi ha professors esquenadrets. Ara bé: no oblidéssim pas tots aquells per a qui aquest ofici és la seva vida, tots aquells per als quals no hi ha horaris perquè el seu horari representa totes les hores que passem desperts i això sense comptar els somnis que de tant en tant ornen el repòs. No són les 18 o 20 hores de classe setmanals. És molt més i ho és tot. I pel que fa a mi, treballo més casa que a l’institut. Tan sols classes i reunions a l’institut. Correccions i preparacions sempre a casa. ¿Per què? Doncs perquè a l’institut no es pot fumar enlloc, ni al teu despatx, ni encara que sigui en hores que no hi ha alumnes. Treballo a casa senzillament perquè és una designated smoking area i no em ve d’aquí, aleshores. Mai no actuo ni he actuat al dictat de cap assemblea ni de cap sindicat, i crec fermament en l’anomenada llibertat de càtedra, en greu perill d’extinció si no ja del tot extingida. I no, no tinc la sensació de treballar poc ni de gaudir de cap privilegi especial, tret de l’honor que significa poder explicar i difondre la llengua, la cultura i la literatura que ens fa ser la nació que som, diguin el que diguin els recalcitrants de sempre.

Cabestrell

Braç dret en cabestrell. Luxació de l’espatlla dreta. No es pot anar amb presses. I menys amb presses esbojarrades. 15 o 20 dies de prendre-m’ho amb calma, ara. Sort que no cal que m’estigui quiet i sense fer res. He pogut fer classe aquest dematí. I demà toca Selectivitat, i també hi anirem. A veure si com cada any acaba tothom dient, mitjans inclosos, que l’examen de català ha resultat més difícil que el de castellà. M’hi jugaria no sé què que serà així. Ja ho veurem.

I aquella dona de Baudelaire. Aquella dona que passa, impassible, als Petits Poemes en prosa.

M’agrada la paraula cabestrell.