Mentrestant la crisi s’aguditza i ja hi ha un cert nombre de generacions arreu del món que s’han format amb aquesta idea constant que el món està en crisi, i que la nostra civilització és un edifici que s’esquerda per moments, tants n’hi ha que viuen tan sols per esquerdar-lo. Perquè, ¿què passarà quan aquestes generacions arribin a tenir una força decisiva, si és que no la tenen ja, en la direcció del món? ¿Què passarà? ¿Tindrà potser raó Nicolai Berdiàiev i ens trobarem en una nova Edat Mitjana, que trencarà tots els lligams amb la nostra civilització encara més o menys actual? Consciència de la crisi que escrigué ja fa tant de temps Ramon Esquerra. I no oblidéssim pas, en aquest sentit, que el mot crisi es refereix a aquella fase circumstancialment difícil, i no només a causa de qüestions purament econòmiques, que travessa una persona, una empresa, un govern, un país, una civilització i, també, una llengua com la nostra. Circumstancialment. Tant de bo fos així.