Pàgina d'inici » Dietari » Mentre no desaparegui aquesta mena de càstig diví

Mentre no desaparegui aquesta mena de càstig diví

Pràcticament a només tres setmanes perquè comenci el curs 20-21. Vés a saber què passarà! Allò que tinc del tot clar és que, si les classes no són presencials, no són classes ni són res. I, encara, tots els dubtes que vulguis en relació a tot això que es diu d’assistir-hi, tant professors com alumnes, amb màscara! Estic convençut que no ho podria suportar. Al cap de deu minuts, tirant llarg, em faltaria respiració per poder continuar explicant les coses que em fes falta explicar i també per mantenir l’atenció de part dels alumnes que hagués de tenir davant meu. ¿Com vols fer classe en aquestes condicions? ¿Com creus que te’n pots sortir? Fa ja uns quants anys, en una entrevista emesa per una ràdio francesa, Catherine Henri, una professora que ha escrit i publicat un llibre sobre la seva experiència com a educadora, definia el bon estudiant dient que era aquell que es deixa sorprendre, que es deixa embadalir, que es deixa commoure. I en sentir-ho, vaig pensar que sí, que és clar, que és veritat. Una de les funcions dels professors, ara que ja som, com dic, a les portes d’aquesta nova represa, és seduir. El bon estudiant, de la seva banda, i de fet mai no deixem de ser estudiants, és aquell que, sense notar-la, accepta aquesta seducció, l’admet, de manera que a poc a poc se li van obrint les portes del món. Però, que lluny que som ara de tot això! Que lluny! I no tan sols pel risc de la malaltia i de la pandèmia. Ara hi ha, per damunt de tot, l’utilitarisme -estudiar no pas pel fet mateix del saber i de la seducció que comporta sinó pel de mirar d’inscriure’t en allò que et sembli que et farà guanyar més diners, la perdició de tot. I per això es fa tan difícil d’entendre que els morts i els que dormen s’assemblin tant, com si es tractés de la mort pintada. ¿Seduir? ¿Commoure? ¿Convèncer? On vas a parar! Se’m fa molt difícil de pensar què faria si ara mateix tingués fills en edat escolar. Classes particulars, potser. I pagant, és clar! Mentre no desaparegui aquesta mena de càstig diví.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s