Pàgina d'inici » Dietari » L’hora de l’Anticrist

L’hora de l’Anticrist

No diré res més en relació a tota aquesta cosa de les prohibicions diverses. Inclosa la de fumar, és clar. Hi ha una cosa a la qual no s’atreviran, però: no s’atreviran a prohibir la venda de tabac, segur que no. El cretinisme que s’imposa. I la imbecil·litat i la ridiculesa. I aquest infantilisme pretesament alliçonador. No és ja gaire lluny l’hora d’anar-se’n. Fins i tot a fer punyetes. I és per això que ara m’atrau molt més fixar-me ni que sigui un poc en L’Anticrist, de Joseph Roth, 1934, que Adesiara, amb traducció de Pilar Estelrich i Arce, ha publicat en català fa tot just set mesos, gener 2020. Aquest Anticrist que no és pas el virus però que ja tenim aquí i que segurament no sabem encara reconèixer. I, tanmateix, intenta estafar-nos, sí. Ha arribat vestit amb el modest abillament quotidià del petitburgès, fins i tot guarnit amb tots els senyals del petit temor de Déu del petitburgès: la seva pietat servil i del tot interessada, la seva gasiveria grollera, aparentment innòcua, i el seu amor també aparentment magnífic, majestuós i tot, envers certs ideals de la humanitat, com són, per exemple: lleialtat fins a la mort, amor a la pàtria, disposició a sacrificar-se com un heroi per al bé de la comunitat, castedat i virtut, respecte a la tradició dels pares i dels temps passats, confiança en el futur, veneració de totes les tirallongues de frases grandiloqüents d’acord amb les quals l’europeu mitjà està avesat i fins i tot obligat a viure…fa el senyal de la Creu juntament amb la salutació militar, lloa la virtut humana (rebaixada fins a esdevenir “ciutadana”) per tal d’anorrear-la, promet redimir la condició humana i la humanitat mentre es carrega la llibertat dels individus.

Sí, L’Anticrist és aquí, entre nosaltres, i ni ens n’adonem. Som com caminants enmig del desert. Uns caminants que es pensen que han calmat la set, però que continuen sentint-se assedegats; que tenen la panxa plena, i continuen tenint fam; que disposen d’aixopluc i fan com si no en tinguessin cap. I és que és així: la nostra sacietat continua essent fam i set; la nostra llar continua essent manca de sostre; i allò que anomenem realitat continua essent un engany, perquè tot allò que anomenem coneixement –tingues coneixement i sentit comú, ja m’explicaràs- és mentida. Creiem beure a cor què vols de fonts que ragen constantment, i del que es tracta és de pous eixuts que estan assedegats ells mateixos. L’Anticrist d’avui i de totes les aparences que et puguis imaginar. I el que dic i penso és que servidor continuarà essent partidari de la llibertat i de fer tot allò que li doni la gana i li vingui més de gust. Mirant sempre, això sí, de no molestar mai ningú i procurant que tampoc ningú no el molesti. I, per tant, ara, tenint en compte l’hora que és -l’hora de L’Anticrist visionari-, el més prudent i assenyat és anar-se’n. De manera que me’n vaig, sí.

One thought on “L’hora de l’Anticrist

  1. La nostra llibertat té uns límits molt precisos. Prova de declarar la independència de Catalunya o la del Kurdistan; o de viure al marge de la societat. O d’acabar amb les armes nuclears com Gorbachov i Reagan. En van eliminar unes quantes però després s’ha tornat a reactivar arreu la fabricació de míssils.
    Prova de crear una empresa de plaques solars a Catalunya.
    Prova de fer qualsevol cosa diferent de l’ordre establert. Aquest ordre, que lentament va destruint el món.
    La nostra llibertat no és.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s