Pàgina d'inici » Dietari » El Temps no sap que el temps passa

El Temps no sap que el temps passa

Cerimònia fúnebre. S’ha mort el pare d’un amic. El culte als morts i a la memòria. A banda, naturalment, dels familiars més directes, de fa temps que la manera que tenim d’acomiadar-nos dels difunts és d’una manca de generositat moral i d’unes presses molt mal dissimulades. Les converses al tanatori i les converses al final de les cerimònies, tant és que aquestes siguin laiques com que siguin religioses, s’han convertit en actes socials, meres trobades d’amics i coneguts i saludats. Cap recolliment. I presses, moltes presses. Recordo encara el temps que convivíem amb els morts, que els teníem presents. Ara, quan algú traspassa, es dóna ja per fet que el record d’aquesta persona ha desaparegut ja per sempre. L’excepció, tal com dic, és que siguin familiars del tot directes. Si no, el que hi ha és aquesta accelerada pèrdua de la memòria en què s’ha anat convertint la nostra cultura. I esmento i cito, un cop més, el dietari de Vila-Matas. La nostra és una cultura que va néixer en gran part amb el culte dels morts, amb la veneració religiosa dels avantpassats, amb les piràmides i el túmuls que construïren els homes prehistòrics. Els cementiris. La memòria dels avantpassats. Mantenir certa relació amb els qui ens han precedit. Ara s’ha instal·lat una mena d’incapacitat per al dolor, per al dol, per a la memòria. Recordar els morts, a més, ens distingeix dels animals. Es pot dir que hem caigut en aquesta infàmia: la infàmia de l’oblit dels noms esborrats, la maleïda estela dels noms suprimits. El Temps no sap que el temps passa. Potser perquè qui passa som nosaltres i no Ell, que sempre hi ha estat i hi és. I després, al final, al final inevitable, els uns oblidem els altres. Esforços per aferrar-me a la lentitud i a la memòria.

One thought on “El Temps no sap que el temps passa

  1. Sí, sembla ben bé que ens hem begut l’enteniment, i, a més a més, dir-ho amb tota lucidesa pugui fins i tot arribar a semblar de mal gust, com d’aixafaguitarres o amb una horrible paraula (anglicisme) que em nego a escriure i es fa servir tothora.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s