L’esperit de la nació

Més records. “No estem units a una comunitat pel fet que visquem a la terra natal, ni pel contacte que mantenim en les relacions socials i comercials, sinó principalment gràcies a una dependència espiritual. Ens trobem els uns amb els altres mitjançant una llengua que és una cosa completament diferent d’una mera eina de comunicació natural; perquè, en la llengua, ens parla el passat, les forces influeixen sobre nosaltres i es tornen poderoses de seguida, perquè són forces a les quals les institucions polítiques no poden donar cabuda ni posar barreres. Entre les generacions s’estableix una relació singular; sospitem que darrere seu hi ha una cosa que impera i que gosarem anomenar l’esperit de la nació. Des de fa molts segles, tot allò que és elevat i digne de ser recordat s’ha transmès per escrit; així, parlarem de l’escriptura i ens referirem no solament a l’embalum de llibres que avui ningú no és capaç de llegir, sinó als papers de tota mena que circulen entre els homes, a la carta adreçada a una sola persona, o a ben poques, a la memòria, així com a l’anècdota, a la confessió política o espiritual que surt als diaris, a un seguit de formes que, de vegades, poden molt eficaces”…

Aquest és l’inici d’aquell discurs, d’un discurs fantàstic i impecable, que pronuncià Hugo von Hofmannstal (Viena, 1874-1929) al Paranimf de la Universitat de Munic, el 10 de gener de 1927, i que publicà aquí Quaderns Crema el juny 2007. L’aire culte d’aquell imperi austrohongarès. 7 anys més jove que Zweig, per cert. Però la mateixa pulcritud, la mateixa elegància en tots dos. L’escriptura com a espai espiritual de la nació. Enyorança. I sobretot ara, i no només a causa d’aquesta colonització mental que patim, ans perquè en patim una altra, de colonització: l’audiovisual i l’imaginari dispers que comporta l’anomenada internacionalització de la cultura, com més va menys en la nostra, de llengua. Una llengua, esperit de la nació, sense la qual passaríem a no ser res de res. Cosa que és el que tants i tants pretenen fins i tot aquí entre nosaltres.