Pàgina d'inici » Dietari » El conflicte hi és

El conflicte hi és

Dinar de celebració a Cal Frare de Maians. El Bages, però tocant a l’Anoia. Quaranta-un anys, ja, de la Mònica. Per molts anys, estimada! Sis a taula i conversa del tot animada durant les més de quatre hores que ha durat tot plegat, brindis inclosos i amb aquell poc d’emoció que a tots se’ns ha notat. La família és la família, és clar, tot el que sempre tinc i tenim més a prop. Recordem, si no, aquestes paraules de Chesterton: “els qui parlen contra la família no saben el que fan, perquè no saben el que desfan.” Dies com aquest que aporten també un poc de malenconia i el record d’aquells estius de viatges i de banys. I les safates de carn de vedella arrebossada que indefectiblement apareixia a taula després de l’entrant. I les tallades de síndria. Eren petits, encara, els nens. No com ara, que la petita ja en té trenta-tres. Malenconia, sí. Anem del zero al zero. De no ser-hi a ser-hi i, finalment, deixar de ser-hi. La vida. De l’inconscient i insensible a l’inconscient i insensible. I no és possible de percebre’n el trànsit. Ja Valéry va fer que Monsieur Teste ho digués: “passem del veure al no veure després d’haver passat del no veure al veure“. I mentrestant…temps de correcció política, aquesta dictadura de la ignorància i de la solidaritat que fa, per exemple, que ens concentrem, compungits, en l’horror que viu, posem per cas, un nen africà que s’està morint de gana tot fent-nos creure i pensant-nos que és culpa nostra. La ignorància consisteix a no saber, però, si aquest nen es mor de gana a causa de la corrupció governamental i de la manca d’un estat de dret o perquè Occident, és a dir nosaltres, no ajudem prou. Diu Anthony Browne a Ridículament correcte: “Si totes les persones poderoses fossin malignes i totes les persones vulnerables fossin bones, no hi hauria cap conflicte entre la raó i la correcció política, entre donar suport al que està bé i donar suport als febles“. Però no és així i el conflicte hi és. El conflicte del doble raser en què sempre hi surts guanyant si ets identificat com a víctima. Negre, musulmà, homosexual, dona, discapacitat. Aquest fet de classificar la humanitat en grups d’identitat gairebé automatitza el procés de pensament políticament correcte, és a dir, estúpidament correcte. Simplificant-ho molt, d’acord: Dona = víctima = té raó; home = opressor = no té raó. És clar que a l’altra banda sempre queda el consol de Wodehouse. Amor i gallines, per exemple. I amb Ukridge, un dels seus personatges que més bé t’ho fa passar! Aquella família.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s