Descàrrega elèctrica

Noranta-sis anys, exactament, fa avui de la mort de Joan Salvat-Papasseit. Recordo aquella exposició que hi hagué ja fa uns quants anys a l’Arts Santa Mònica sobre el recorregut vital del poeta. Visqué tan sols 30 anys (1894-1924). Vida dura i malaltissa. Orfe de pare de ben petit. Autodidacta perquè gairebé no pogué assistir a l’escola. La feina en llibreries li permeté conèixer escriptors i artistes diversos que li obriren els ulls i la curiositat per llegir i escriure ell també. Poeta de l’amor, en part. I de l’erotisme vital. Dos reculls fonamentals: “L’irradiador del port i les gavines” i “Poema de la rosa als llavis”. Autor igualment del manifest “Contra els poetes en minúscula”. La radicalitat i l’avantguardisme, però també la tendresa, del seu pensament. Llegir poesia, conèixer els poetes. Els més grans prosistes són aquells que més poesia han llegit. Hi ha coses de Salvat que em fan pensar, a més, en Huidobro. Sí, Vicente Huidobro (1893-1948), el poeta xilè que fou contemporani de Salvat -tret que en el seu cas va viure vint-i-cinc anys més- i que té una definició de poesia que bé hauria pogut escriure el mateix Salvat:La poesia és una descàrrega elèctrica. Un poema és un conjunt de paraules electritzades i el poeta és l’home capaç de conferir a les paraules la vibració necessària perquè no siguin pura xerrameca, sinó poema”. “Sóc un home amb un cor immens que devora rius de sang i dos ulls que s’obriran, desmesurats, mentre hi hagi sol, dones boniques i poemes per escriure”. Poeta en majúscules. El que volia Salvat, que malauradament va viure massa poc. Però no pas de manera inútil ni malversada. Quin desvetllar-me, per exemple:

Quin desvetllar-me el seu cos tot nu / (era un fanal que em feria la cara: / -quan a ciutat plou tot queda com Tu, / nacre lluent de l’una banda a l’altra.)

Ja et sóc fidel com ho és el rat-penat / que viu esclau al voltant de la nitra; / digue’m per què, sota el braç i amagat, / tens un secret com ulls negres que em mira.

Dius mon amant, com desmai d’onada / que el iol l’esquinça sota el ventre moll. / Per aquest breç jo també et diré: amada / -però el teu secret, negre negre, em té tot!