Pàgina d'inici » Dietari » El malentès de la llibertat

El malentès de la llibertat

Joseph Joubert, a principis del XIX. L’ensenyament no ha de tractar tan sols d’adornar la memòria i d’il·luminar l’enteniment: s’ha de preocupar sobretot d’il·luminar la voluntat. No s’és humà sense voluntat i, a més, es va a la deriva. Igualment, i com a cosa independent dels nostres gustos i dels nostres humors, indefugible: el deure, el compliment del deure per damunt de tot i sense excuses. Els nois, i les noies, tenen més necessitats de models que no pas de crítiques, d’altra banda. I aquests models han de ser trobats primer a casa (a l’escola s’hi ha d’anar educat, ja, des de casa, no ens cansaríem mai de repetir-ho). I els fills, d’altra banda, només obeeixen els pares quan veuen que els pares obeeixen la regla que prediquen. L’ordre i la regla, un cop establerts i reconeguts, són la potència més forta. Sí, el gran tema de l’obediència. I els mestres, les mestres, que han de ser els guies i no pas els amics, ni les mamàs, dels seus alumnes. Els nens han de tenir per amics els seus companys, i no pas els pares i els mestres.

I l’enyorança d’un temps que segurament ja no recuperarem. Aquells temps que liceus i instituts foren tan a prop de ser exactament “hostals literaris”. Que bonic! Perquè no ens enganyem: les lletres i la moral han de ser ensenyades com abans i les ciències com avui dia. La dificultat de pensar en la restauració de la paciència. Però no. Ja es veu que no. Ja es veu que no és pas aquesta la direcció que seguim. I així l’ambient és dominat per l’absència de voluntat, pel no compliment dels deures i per l’exigència de tots els drets, pel desprestigi de l’obediència, pel seguiment de models equivocats. I sense paciència, sense gens de paciència.

I el malentès de la llibertat. Un ésser lliure, entre els antics, era respectuós i submís al seu país com un esclau; un ésser lliure, avui, és atrevit i amo d’ell mateix com tirà. És clar, però, que el mateix Joubert, als seus Pensaments (Proa) -que més val no llegir-los seguits, sinó més aviat avui un i demà un altre- ja deixà dit que, com Montaigne, ell no era un home de pensament continu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s