Allò que la gent pensa, no pas el que diu

Esdevenir deutors de persones que no coneixem, de persones que no hem conegut. També ho té això, la literatura: ens converteix en deutors dels autors que hem llegit. Deute sense interès monetari. Dec tantes coses a tants i tants d’ells! Éssers que hi són encara i éssers que continuen essent-hi a través de tot el que deixaren mentre hi foren. V-M ha estat, i és, un d’aquells amb qui més deute he subscrit i, entre moltes d’altres coses, li dec l’accés al Manual del Distraído que ja he esmentat altres vegades. Alejandro Rossi (1932-2009). D’origen florentí, després ciutadà mexicà i professor de filosofia. De l’estirp de Montaigne. En un dels pròlegs del llibre, concretament al de Monsiváis -mort ara fa deu anys-, hi ha les creences d’aquest distret que tant s’hi fixava. Crec en els substantius i els seus complements, els adjectius, crec en els verbs i en els ritmes de les frases. I en l’esperança del civilitzat, una esperança que no rau en la il·lusió del progrés infinit sinó en el do concedit per l’Humanisme i la literatura d’acostar-se al passat sense prejudicis, al present i a les idees, als temes polèmics i als temes insignificants. Estirp de Montaigne. Escriure bé és pensar bé, però no tan sols pensar bé. És també fer del gaudi de l’idioma l’instrument per excel·lència de la civilització. L’honor d’aquest deute i el plaer d’aquest Manual del Distraído.

I en aquest mateix sentit, no em puc estar de referir-me a una cita que extrec de la relectura de Winesburg, Ohio, llibre que fa una setmana vaig esmentar aquí mateix. En un dels capítols, La Mestra, ella mateixa (Kate Swift) intentava que el jove George Willard tingués consciència de les dificultats amb què toparia si de veritat volia ser escriptor tal com ell assegurava. Sherwood Anderson és impressionant i fa que la mestra digui al jove aquestes paraules: “Hauràs de conèixer la vida. Si de debò vols ser escriptor, has de deixar de jugar amb les paraules. Seria millor que abandonessis a idea d’escriure fins que no estiguis més ben preparat. Ara és el moment de viure. No vull espantar-te, però et voldria fer veure com n’és, d’important, el que vols aconseguir. Escolta: el que cal aprendre de veritat és allò que la gent pensa, no pas el que diu.” I deixem-ho aquí, de moment.