Pàgina d'inici » Dietari » Eviteu el ramat

Eviteu el ramat

Més d’un segle fa ja, segons Edicions Gallimard, del Monsieur Teste (1919), de Paul Valéry (1871-1945), aquest llibre gloriós del qual tinc un exemplar d’aquells que publicà Laertes el 1980 i amb edició de Jordi Llovet i Àlex Susanna. Plaer de rellegir-lo, de tornar a fullejar-lo. Entre moltes d’altres coses, Valéry hi escriu en relació a la glòria i diu uns mots que em semblen la mar d’encertats i clarificadors. Mots que són com claus: la recerca de la glòria acaba per reduir-nos a voler agradar de manera suficient als altres, i a renunciar a agradar-nos infinitament a nosaltres mateixos, aquest individu que som per damunt de tot. ¿Ens agradem prou quan ens mirem de veritat i ens veiem tal com som?

Hi esmenta també, en un punt determinat, el personatge de Huysmans, Des Esseintes, per tal de donar a entendre que la manera com ell mateix (Valéry) valora la política no difereix gaire de la de l’esmentat Des Esseintes en el sentit que aquest hi flairava una ximplesa tan inveterada, una tal execració de les seves idees particulars, arrelats en aquells cervells estrets dels negociants, preocupats exclusivament de les estratègies i els diners i aptes únicament per a aquesta baixa distracció dels esperits mediocres, la política, que retornava enfurismat a casa i es tancava amb pany i clau entre els seus llibres. I aleshores Valéry diu: “Hi ha, però, la xusma d’aquesta professió i entre ells hi compto tots aquells que practiquen la política -és a dir, la tàctica d’acció directa sobre el públic, la depreciació dels individus més que no la crítica de les obres, les injúries i les calúmnies…sense reconèixer que allò que fan sempre té a veure amb l’enveja i la rancúnia, d’altra banda tot sàviament calculat…”

I el que us dic és que sou un neci. I feu el favor de no comparar-me amb d’altres: primer perquè no em coneixeu -i a més, tampoc no coneixeu els altres…I mireu, tots els necis apel·len a la humanitat i tots els febles a la justícia, interessats com estan, uns i altres, en la confusió. Eviteu el ramat i el balanç d’aquests Justos tan mal instruïts; copegem sobre el que volen fer-nos els seus semblants. Recordeu només que entre els homes no existeixen sinó dues relacions: la lògica o la guerra.

I és que mai no pensem que allò que pensem ens amaga el que som. I no oblidéssim pas aquesta altra anotació seva en un dels quaderns de Tel Quel: L’Estat, doncs, és “amic de tothom, però enemic de cadascú.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s