Aquest resum de l’existència

M’arriba aquest poema que no sé de qui és. La veritat és, però, que em sembla que no es pot explicar ni resumir. Tot ell és un precís, lúcid i del tot tendre resum de l’existència:

A LA DERIVA

La vida l’he castigada vivint-la.

Fins on el cor m’ha sostingut

ardidament m’hi llançava.

Ara la meva jornada no és

sinó un estèril succeir-se

de ruïnosos costums,

i voldria fugir del negre cercle.

Quan em retiro, al punt de l’alba,

m’arbora un rampell, un desfici

de no dormir:

somio partences absurdes,

deslliuraments impossibles.

Ai las. La meva closa

i ardent recança

altra eixida no té

que la son, si venia.

En va, en va forcejo

per ser senyor dels dies

que em trabuquen, remorosos.

Jo naufrago en el temps.

(D’altra banda, i exactament entre parèntesi, diu que hi ha hagut un 94% d’aprovats a la Selectivitat. I un cop més em demano què selecciona, la Selectivitat. ¿De què serveixen concretament les PAU? Ja els deurà suspendre la vida, oi? O potser no, vés a saber.)