Aquella confusió

M’han confós un lipoma, del qual ja estava disposat a deixar-me intervenir, és a dir, ja estava amb aquelles sabatilles de plàstic, la bata blava, també de plàstic i cordada per darrere, la gorra de rigor, i ajagut a la corresponent llitera. Tot era a punt. Segur que al cap de mitja hora aquesta bossa de greix que em sobresurt de l’abdomen i que tan lleig fa, hauria estat extirpada i tot hauria més o menys tornat a la normalitat. No m’agraden els cossos lletjos, i asseguro que aquesta bossa enlletgeix el meu. Tot era a punt. M’havien fet la corresponent ecografia. Tot semblava clar. A l’últim moment, però, em diuen, calla, no n’estic del tot segura que això sigui un lipoma. M’examinen una altra vegada, flexiono unes quantes vegades el cos i la decisió final: no, no és un lipoma, és una hèrnia epigàstrica. No t’ho podem fer aquí, en cirurgia d’ambulatori, perquè cal anestèsia total i fins d’aquí a dos o tres mesos no et podrem tornar a atendre. Que bonic, penso. I no hi entenc gens, de veritat. Ara, metges que confonguin lipomes amb hèrnies, havent-t’hi com hi ha hagut ecografia, no sé si deu ser gaire corrent. Tots dos passen per avantguardistes (fins i tot em tutegen), però ve a ser com confondre Salvat i Foix, per exemple. Pel que fa a mi, em continuarà fent vergonya, aquest estiu anar a banyar a mar o a la piscina. Total, dematí perdut per no res. Ocupacions desateses. Em demano per què com més va més gent hi ha que no fa bé la seva feina.