Pàgina d'inici » Dietari » ¿Que està promès/a, vostè?

¿Que està promès/a, vostè?

Després de revisar l’última part del programa -em refereixo al FAQS de l’altre dia- m’adono que no n’hi ha prou afirmant que l’equivalent de l’incorrecte i castellà *nòvio/nòvia sigui el fet de festejar. No. Hauríem de recordar una cosa que segurament ha anat del tot de baixa. Em refereixo al fet de tenir promès o promesa. Ah, mira! sembla que són promesos, aquest parell. ¿Que tens promès o promesa? ¿Encara no t’has promès? Potser sí que també és veritat que per festejar no cal ser promès/a. Dos que festegin potser no arriben a prometre’s, és clar. I fins i tot, després de promesos, al cap d’un temps trenquen la promesa i ho deixen córrer tot. Vull dir que sobretot hi he pensat perquè els castellanismes *nòvio/a són substantius i festejar, en canvi, és un verb amb tots els seus modes i temps i persones i, per tant, és difícil que pugui equivaldre a un substantiu concret. ¿Festejador, doncs? ¿O festejadora? No, home no. Tant de bo, penso, si s’arribés a recuperar promès i promesa. O, si més no, el tenir xicot o xicota. I que consti que hi compto pas veient com va tot, que ja res no es pot prometre i, al damunt, amb la tele fent propaganda dels avantatges de no tenir fills.

I, després, encara això altre. No estic del tot d’acord que el tracte de vostè sigui un castellanisme. Vaja, avui dia no hi estic gens d’acord. Potser sí que prové de usted, ara mateix no en tinc ni idea, però aquest pronom el tenim del tot incorporat i no crec que faci gens de mal d’oïda. Tota la vida vaig tractar els pares de vostè i sé segur que no he estat ni molt menys l’únic cas. D’altra banda, diria que no és exacte que l’equivalent en sigui el tracte de vós. Més aviat, temps enrere i no pas tan enrere, els amics -sobretot adults, d’acord- es tractaven de vós. Ho hem sentit moltes vegades en obres de teatre i en enregistraments diversos. Després ha anat arribant, sembla que per instal·lar-s’hi del tot i de manera potser definitiva- el tuteig universal. I ha estat precisament a partir d’aquí que hem començat a perdre bous i esquelles. Personalment, no suporto que qualsevol ésser desconegut se m’adreci tractant-me de tu. Servidor no ho ha fet ni ho fa mai.

6 thoughts on “¿Que està promès/a, vostè?

  1. Em sembla que costarà erradicar el castellanisme nòvio nòvia perquè té una connotació menys formal que promès o promesa. Amb un nòvio o nòvia surts però no hi ha necessàriament un compromís.

    L’equivalent semàntic en català seria xicot o xicota però ha caigut en desús.

    Novio, novia, fa molts anys equivalia a promès o promesa. Actualment és la persona amb qui surts sense indicar-ne el grau de compromís.

    La llengua parlada té les seves resistències i les seves raons front a la llengua estàndar.

    L’important és que el català té bona salut. Cada vegada que veig un nen de quatre o cinc anys parlant la nostra llengua, penso que malgrat tots els dogals, totes les repressions, tots els paranys, totes les prohibicions, el català té corda per a estona.

    Està clar que jo fa un temps que estic molt optimista, contenta i feliç encara que sigui lleig dir-ho perquè he descobert que tots els homes perseguim la felicitat; Sèneca ja va fer un llibre sobre el tema; new age avant la lettre, però no queda bé dir-ho.

    Et diran allò que només els necis poden ser feliços veient el món on vivim i ja sé que aquest és un món injust i terrible amb catàstrofes, guerras i pandèmies però que voleu que us digui; les coses em van bé, al meu fill també; és l’estiu; vaig a la platja, surto amb els meus amics, estic escrivint un llibre que potser serà una porqueria però almenys ho intento i estic contenta i feliç com un gínjol.

    M'agrada

  2. Sí, TV3 últimament sembla la 1, amb tant de parlar castellà.

    Suposo que en el cas del català no es pot baixar la guàrdia. Som una de les llengües minoritàries europees amb més parlants, més que algunes llengues estatals però no som un país ni una llengua normalitzats.

    Liked by 1 person

  3. Jo ho veig complicat. Està clar que un país que no té dret a decidir lliurement el seu futur és un país oprimit. Però som un país petit entre dos estats enormes i centralistes. A la guerra dels Segadors vam demanar ajut a França i vam acabar escapçats. Per una banda o altra, sempre rebem.
    I els principals actors europeus són tan centralistes com França o Espanya; així que a hores d’ara està ben clar que no ens recolzaran.
    Què cal fer? Resisitir. Seguir defensant els nostres drets. Cóm? De quina manera cal fer-ho, per què sigui una manera realment efectiva ? Ni idea, la veritat.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s