Pàgina d'inici » Dietari » No hem vingut pas a fer el pallasso

No hem vingut pas a fer el pallasso

Una altra vegada, com més va més em costa el fet de sortir al carrer. A causa d’haver de dur la màscara, és clar. Ja he après com fer-ho perquè no se m’entelin les ulleres, però tot i així: sensació de molèstia, com d’ofec. Avui mateix, fins a 1/4 de 5 de la tarda m’he estat a casa i només he sortit perquè tenia partides de pim-pom i també per, en acabat, anar a fer un bany de mar. Res més. Tres hores tot plegat. D’acord que no tinc ja obligacions, però sí que tinc ocupacions que jo mateix m’imposo i que compleixo des de casa. La mar de content, a més. Perquè aquesta meva soledat, deia Nietzsche, no té res a veure amb la presència o absència de persones. Detesto qui em roba la soledat sense a canvi oferir-me una veritable companyia. I no es tracta pas de ser o no ser sincer. Jo no sé si sóc sincer. ¿Què vol dir ser sincer? Ara no sé segur si va ser Sagarra que digué que ser sincer és el tot. Ser sincer i buit. La sinceritat inundant-ho tot. Una sinceritat que és pitjor que la impostura i una innocència que és pitjor que la immoralitat…I després que, del seu cinisme, en diuen amor a la veritat i la inhumanitat la disfressen de pèrdua d'”autoestima”. Aquest llenguatge.

Però bé. Content avui que l’Ateneu Barcelonès hagi atorgat el Premi Crexells a Toni Sala, l’autor de la novel·la Persecució. No sé quins han estat els altres finalistes, però aquesta novel·la em sembla de les coses més bones que recentment s’han fet en aquest país des del punt de vista de la Literatura. En majúscula, sí. Persecució em sembla Literatura de la més bona. “El perill de voler comprendre el mal és acabar perdonant-lo”, podem llegir-hi, per exemple. I tantes i tantes altres coses més que em sembla que ara mateix no cal esmentar. Em sembla imprescindible, Toni Sala, avui dia. I el segueixo des d’aquella seva Petita Crònica d’un Professor de Secundària (2001), passant per Notes sobre Literatura (2012), Els Nois (2014) i encara em quedo curt. Perquè ha fet i fa també d’assagista, per dir-ho d’alguna manera. Estudis sobre Solitud, sobre Josafat, les Narracions de Ruyra, El Cas Pujol…I no vull oblidar-me de cap manera del blog on apunta situacions i pensaments de tota mena i entre els quals ara mateix destacaria totes les notes preses arran dels dies i setmanes de confinament. I ja dic que, de tots els escriptors vius (amb el català com a llengua, és clar), ell em sembla un dels més imprescindibles. “L’estatus polític d’una persona a la Rambla el 17 d’agost 2017 no és tan diferent de l’estatus polític d’una persona votant el 1r d’octubre del mateix any i essent atacada per la policia expressament vinguda de fora”. I “la literatura no està feta per guanyar-hi diners ni per sortir a la tele…Hem vingut a fer literatura i no a fer el pallasso”. Enhorabona. De veritat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s