Pàgina d'inici » Dietari » No sé pas qui odia qui

No sé pas qui odia qui

Cioran -amb qui, com en tot i tothom, pots estar o no d’acord- deixà també escrites coses com aquestes: “Montaigne, un savi, no ha tingut posteritat; Rousseau, un histèric, encara sacseja les nacions. I a mi només m’agraden els pensadors que no han inspirat mai cap tribú (en el sentit d’orador polític, especialment popular)”. I també, i encara potser més important: “El 1441, al concili de Florència, es va declarar que els pagans, els jueus, els heretges i els cismàtics no tindrien accés a la `vida eterna´i que tots, llevat que abans de morir es convertissin a la veritable religió, anirien directes a l’infern”. I continuava: “En el temps en què l’Església professava semblants enormitats, era veritablement l‘Església. Una institució només és viva i forta si rebutja tot el que no és ella. Per desgràcia passa el mateix amb una nació o un règim”. Exactament, penso, si rebutja tot el que no és ella. I ja gairebé estaria tot dit si no fos que aquí, en aquest país que es diu Catalunya, som gent, força gent, més de 7 milions. I el que passa és que, entre tanta gent, Déu n’hi do la que hi ha que sí que són aquí -en el sentit que hi viuen-, però que no són d’aquí ni volen ser-ne. I el que em sembla important de veritat és això últim: ni volen ser-ne. Perquè si, per les raons o causes que siguin, has decidit anar-te’n de casa teu, allà on vagis a parar la primera cosa que hauries de fer és adaptar-te tan aviat com et sigui possible a les maneres de fer i de viure i de parlar d’aquest nou lloc que t’ha acollit i on ara vius. Molt important: ets tu que t’hi has adaptar i no pas a l’inrevés. Vull dir que ets tu que t’has d’adaptar a mi i no pas jo a tu, no sé si m’entens. Vegem, per exemple, els problemes de Ripoll per fer-hi una tercera mesquita -pagant-la no sé qui- i acusant de delicte d’odi, sí, delicte d’odi, la regidora que des de l’Ajuntament s’hi ha oposat. Ara haurà d’anar a judici, aquesta persona. I es veu que li demanaran quatre anys de presó! És que ho trobo molt gros. No sé pas qui odia qui. Vés a veure si en cap d’aquests països d’on prové tota aquesta gent (que fan anar les noies amb burka i que per banyar-se a mar, tal com aquest vespre mateix he vist, ho han de fer vestides del tot) vés a veure, deia, si et deixarien fer cap església i que, a més, fos protegida -tant és que fos pagant tu o pagant ells. No. I el que em sembla és que aquí som un país d’imbècils que fins i tot acabarem mirant cap a una altra banda a l’hora del judici pels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017, menys d’un mes i mig abans del referèndum. Són coses que, si més no, se senten dir. I és que, ara, de tot allò que circula molt, se’n diu que és viral. ¿Vols dir que aquest adjectiu –viral– no deu ser al capdavall sinó un derivat del substantiu virus? És clar que sí!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s