Pàgina d'inici » Dietari » La vida

La vida

Sant Zenon. Festa Major. Diluïda, és clar, i sense focs però amb gegants, en Tallaferro i na Flor d’Alba. Música força desafinada. Bé. M’estic a casa. Com més màscara calgui, més a casa m’estaré.

Veig que demà a TV3 faran El Sentit d’un Final, adaptació del llibre de Julian Barnes al qual més d’una vegada m’he referit. El llibre m’encanta. La pel·lícula, del 2017, la veritat és que encara no l’he vista. La veuré demà, segur, o l’enregistraré. I ja en parlarem.

Una de les coses que fa temps que em demano és si realment l’economia mou el món. ¿És el motor del món, l’economia? Potser sí. Ara: si només és l’economia, és a dir, el negoci (la negació de l’oci) i l’afany de guanyar i de tenir com més cèntims millor, si només és això, no crec que anem pas bé, ni que mai hi hàgim anat. Fan falta cèntims, per viure, és clar. Però no només. Hi ha d’haver altres coses que moguin el món.Altres coses que et facin vibrar. Perquè, ¿què en fas, de tants diners? ¿Per què en vols tants i tants? ¿Quina falta et fan? Fa temps que ho penso, sí. Però avui encara més. Perquè avui he vist l’exemple d’aquests dos éssers que demà passat, dissabte, seran ordenats monjos de Montserrat. Benedictins. Tant l’un com l’altre vénen d’oficis i professions que els van fer guanyar prou diners. Fins que, arribat un moment determinat, van veure que amb això, amb els diners, no n’hi havia prou, i que se sentien incomplets. I va ser aleshores (2014) que van decidir deixar-ho tot i entrar al monestir de Montserrat com a novicis. Jordi Puigdevall, 37 anys, llicenciat en Economia. I Xavier Caballé, 50 anys, tècnic en informàtica i químic. Tots dos demà passat llegiran davant del P. Abat i de la resta de monjos de la comunitat i dels fidels que hi assisteixin la cèdula de professió. I a partir d’aquí, viure com a monjos i ser obedients segons la regla de Sant Benet. I bé, la notícia m’ha arribat ben endins. Suposo que cap dels dos no deuen tenir fills. Ho dic perquè tot això m’ha portat a principis de gener del 1976 quan vaig passar dues nits a l’hotel Abat Cisneros tot just un parell de dies abans d’haver-me’n d’anar a la “mili”. Recordo converses magnífiques amb un parell de monjos dels quals ara no em vénen els noms a la memòria i que vaig estar a punt de quedar-m’hi. Ben a punt. Finalment me’n vaig anar. Primer a Alcalà de Henares i després a Leganés passant pel Pardo. I la veritat: no he pogut evitar de pensar que si m’hagués quedat a Montserrat avui els meus tres fills no hi serien. ¿Economia? Segurament no. La vida.

One thought on “La vida

  1. Tampoc jo he vist els gegants. Potser és més cosa de canalla.
    La meva festa major ha sigut la platja, el dinar que enguany no hem pogut fer amb la mare i els germans i que hem celebrat el meu fill i jo en petit comitè. Després de dinar, discussió per qui aniria a buscar les postres. L’Arnau ja ha anat a Can Biosca i, més aviat, em tocava a mi. “Però trigarè molt a arreglar-me.” “Doncs no t’arreglis.”

    A La Jijonenca m’he trobat amb un cosí que ha sigut pare fa poc i anava a comprar orxata. He recordat els dinars de festa major a ca la meva àvia, a la Riera, o potser algun diumenge d’estiu quan, vestits d’estar per casa, a les acaballes, anàvem a La Jijonenca a buscar una barra de gelat. Aleshores, al temps de la calor, la roba d’estar per casa de totes les dones; àvies, mares, nenes, eren les bates; de teixits frescos. Jo ahir anava amb unes malles descolorides i una samarreta que fa anys que s’arrossega pels calaixos.

    He voltat pel món, sí. Amb l’Arnau vam estar a Nova York i l’any passat a Egipte amb la Biblioteca. I a molts altres llocs. Però per ser completament feliç en tinc prou amb això: un dia de festa, un bany de mar, el gelat, l’orxata per a les mares que alleten. Aquelles coses que no canvien. Saber que els que estimes estan bé i tenen tot el que els hi cal. I tu també. Sentiments senzills, primaris. Plenitud. Juliol al carrer. La vida que em somriu.

    Liked by 2 people

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s