Aquestes coses

No tenir ja allò que se’n diuen obligacions, però continuar mantenint-te ocupat. Ocupat en les coses que més t’agraden. Les lectures, el fet de prendre’n nota a les llibretes, les pel·lícules amb totes les pauses que calguin per igualment fer-ne anotacions. La memòria i l’escriptura. El bany de mar diari sobretot en aquesta època de l’any que som. Sempre cap al capvespre. Recorda allò que et digué ja fa força temps la dermatòloga: tingui en compte que sol i vostè ja no són amics. Jugar a pim-pom dos o tres cops per setmana i les grans suades que aquest joc comporta. Sí, m’encanta el pim-pom i el fet d’haver-te de fixar sempre en la posició de la pala de l’altre que tens enfront perquè els seus cops t’evitin sorpreses irremeiables. L’efecte del servei i les jugades liftades, l’atenció i la concentració i la quantitat de vegades que toca ajupir-se a recollir pilotes. Quan hi ha tornejos de competició, no hi participo. Guanyar o perdre partides em deixa gairebé del tot indiferent. El que m’omple és tan sols la satisfacció de cada cop encertat. De vegades són més i de vegades són menys. Va com va. Ara mateix ja penso que demà dimarts a mitja tarda hi tornarem. I que, en acabat, aniré cap a mar, que no és ni a cinc minuts d’on tenim les taules de joc. Nedar una estona, eixugar-me i cap a casa a la dutxa. Lectura, anotacions i, mentre continuï tenint-ne ganes, escriure alguna cosa en aquesta pàgina. Sopar una mica, sempre es tracta de menús que compro ja fets, no tinc ni idea de cuinar, i a veure quina pel·lícula veuré. Whisky i cigarretes a punt. Aquestes coses. Ocupacions. Cap obligació.

Un any: una llesca tallada al temps, i el temps continua sencer. Renard. Ho hem dit moltes vegades. El temps no passa. Som nosaltres que passem a través seu. Els temps és immutable. Ho hauríem de tenir ben après.