4 de Juliol

4 de juliol 1776

En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres contínues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.

Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col·lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

(Signen el President del Congrés, John Hancook i els representants del diversos estats declarants)

4 de juliol 2020

Gairebé tres mesos després, tal dia com avui, hem pogut tenir la cerimònia en record i comiat del pare. Ens deixà el 9 d’abril passat i l’endemà, divendres sant, només tres persones poguérem assistir a l’acte de sepultura, aquí, al cementiri de Sinera. Tot tan fred i sense cap mena de benedicció ni de pregària eclesial. Quinze minuts justos tot plegat. I és que és així com han anat les coses fins que avui, aquest altre 4 de juliol, mossèn Joan Soler ha pogut dirigir aquesta cerimònia de comiat. Un comiat representat amb una rosa de les de veritat i una destacada fotografia del finat. No hi hem pogut fer res més. Les pregàries, això sí, i les sentides paraules del mossèn. I, al final, just abans de la benedicció, les paraules de Joan Maragall al seu Cant Espiritual. Sia’m la mort una major naixença.