No fer mal a l’aigua

Fins que no vaig llegir per primera vegada Pastoral Americana (1997), llibre immens de Philip Roth, ara deu fer 10 anys, exactament quan va aparèixer la versió catalana de Xavier Pàmies, no vaig saber que existia això de ser jainista. No ho havia sentit mai. La filla del Suec Levov, la Merry, s’havia fet jainista i ella mateixa representa que explica al seu pare, que finalment ha pogut trobar-la, en què consisteix. El jainisme és una confessió religiosa relativament petita de l’Índia que predica el rebuig de la violència, la mentida i el robatori, la possessió i la sexualitat. I la Merry portava vel per no fer mal als organismes microscòpics que poblen l’aire que respirem. No es banyava perquè respectava tota mena de vida, incloent-hi els paràsits. No es rentava, segons deia, per “no fer mal a l’aigua“. No voltava de nit, ni tan sols per la seva habitació, per por d’esclafar algun ésser viu amb els peus. I podríem continuar, per segurament no cal. No cal perquè la Merry era tartamuda i perquè la Merry vivia ja des de petita enamorada del seu pare, Levov, el Suec. I aquell petó de quan ella tenia onze anys i ell trenta-sis i tots dos, amb el banyador moll se’n tornaven a casa amb el cotxe des de la platja de Deal .

Fes-me un p-petó com els que fas a la m-m-mama.

I així va créixer i a poc a poc es va anar convertint en una adolescent malcarada i fanàtica que arribà a ser capaç de cometre un extravagant acte de terrorisme polític que, de sobte, va fer que el Suec, aquell atleta llegendari, casat amb una antiga miss de Nova Jersey i hereu de la fàbrica de guants de pell del seu pare, es despertés del somni americà en què fins aleshores havia surat. El llibre em sembla un dels més importants de la nostra contemporaneïtat. I no és gens estrany que, fa només quatre anys, el 2016, Ewan McGregor decidís fer-ne la versió cinematogràfica que no arriba ni molt menys a fer ombra a la novel·la. Sobretot perquè, veient-la et pot arribar a fer l’efecte que es tracta de la història d’un drama familiar i prou. Però no. Pastoral Americana és molt més que això, És l’explicació, si de cas, d’una tragèdia col·lectiva. I de les grosses.

Per cert. ¿com és que aquests dos s’estimen? A la sobretaula d’un sopar, segurament tothom pensa això d’algú altre. I hi ha vegades que tots pensem això de tothom.- ¿Tu ho penses? – Sí, penso això de totes les parelles sempre. És a dir que, ¿quina mena de màscara portem tots?