Pàgina d'inici » Dietari » Els límits del llenguatge

Els límits del llenguatge

Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món. Wittgenstein a l’apartat 5.6 del Tractatus. Així de clar.

El 29 de març passat vaig anotar a la llibreta el fet d’haver vist a la 2 un programa sobre Emilio Lledó, filòsof eminent i professor que ja té més de 92 anys i que vaig tenir a la UB (a Pedralbes aquell curs 70-71). Les tardes de dissabte ens ensenyava a llegir i a pensar sobre La República de Plató. No entenia gran cosa del que deia perquè tampoc no escoltava gaire. Però ell, la seva imatge, sí que em deixà fascinat. En aquest programa que dic el vaig sentir durant ben bé una hora repassant tot el seu historial i el seu pensament. El resum: l’ensenyament com a base de tot. La lectura i el comentari i el pensament. Només a partir d’aquí pot haver-hi llibertat d’expressió.

El mateix 29 de març vaig deixar anotada la mort, a 90 anys, d’Antonio Álvarez-Solís. Es va morir a causa del Covid-19. L’havia admirat molt. Fundador d’Interviu i de Por Favor, el seus articles els esperava amb candeletes, m’encantava l’estil i em recordava també el d’Umbral que ja fa uns quants anys que és mort. Naturalment escrivia en castellà, però amb el temps s’havia anat fent dels nostres. En fi. No hi ha revolta social sense revolta personal. De vegades n’hi ha prou amb els Evangelis. Mira, si no, Mateu (10, 26-33): No tingueu por dels homes, no hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut…Pensem-hi, pensem-hi. Perquè contra les continuïtats, hi ha les divergències i les ruptures.

Sí, ruptures. Ara a les platges de molts pobles de mar, segons qui els governi, han decidit no netejar-les, o fer-ho només a mitges, perquè així puguin ser enteses (les platges) com a part del medi natural, ja veus. De manera que, si hi vas per banyar-te i abans d’arribar a l’aigua et punxes els peus o t’entrebanques amb tanta porqueria que encara hi ha des d’aquell terrible temporal Glòria que tot ho malmeté entre el 20 i el 23 de gener passats, doncs mira, et fots, què hi farem!

Doncs sí, mira, el que exactament farem serà renegar de la societat que esventa consignes, models, tendències i moviments compassats propis d’autòmats que desfilen marcialment. Exactament el que llegim a L’Infiltrat. L’amagatall com a solidaritat màxima. I els límits del llenguatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s