Pàgina d'inici » Dietari » Ens anem afeblint

Ens anem afeblint

“Vivim en un món envoltat de misteris i enigmes i no cal donar-hi més tombs. Altrament, sembla estrany que la Natura, que ho fa tot tan bé perquè les coses responguin a les seves finalitats, i que no s’equivoca mai o molt rarament, si no és per diversió, a l’hora de concedir formes i aptituds a tot allò que li passa per les mans -tant si es tracta d’una arada, una tartana o un carro, com si modela una altra criatura, ni que sigui un senzill pollí, segur que tens allò que desitjaves-, tingui sempre tan poca traça com demostra a l’hora de fer una cosa tan senzilla com un home casat”.

Inici del capítol XXII de Vida i Opinions de Tristram Shandy, obra fonamental i inacabada de Laurence Sterne (1713-1768) que era fill de militar i que es va ordenar sacerdot i va predicar amb èxit a la catedral de York uns sermons que acabà publicant en set volums. Evident que s’ha de tenir també en compte el seu Un Viatge Sentimental (a través de França i Itàlia), de 1768, l’any que es va morir, i que deixà també inacabat just després d’escriure aquesta última frase, “De manera que, quan vaig estirar la mà, vaig agafar la fille de chambre pel…”.), però Tristram és Tristram. Gentilhome i víctima d’allò que el món anomena fortuna. Veritable joia de la narrativa de sempre, de tots els temps de la història. Personatges quixotescos, bufons shakesperians, filòsofs del tòpic, alcavotes, minyones, donzelles innocents, testos mèdics, fragments d’erudició eclesiàstica, contes grotescos, humor incommensurable, excentricitats. Tot aquest pastitx que el farà ser admirat des de Diderot fins a Pla i Vila-Matas, i que inspirà Joyce a través de tants i tants jocs lingüístics i conceptuals.

Aquest inici transcrit del capítol XXII mostra, per exemple, com la segona frase (només en té dues), que consta de set línies, de fet presenta un esquema que és aquest: AIXÒ sembla estrany. En què AIXÒ és el subjecte. Però és un subjecte desenvolupat a través d’una oració substantiva: que la Natura tingui sempre tan poca traça…I fixem-nos com entre Natura (subjecte d’aquesta substantiva) i Tingui (que n’és el verb) hi ha una distància de sis línies que afegixen explicació i definició del concepte que Natura té per al narrador. És el que intentava dir: inspiració per a Joyce i d’altres, com segurament Cabrera Infante i potser també el mateix Proust.

Però és que hi ha igualment el fons de la qüestió. L’home casat. La Natura té molt poca traça a fer una cosa tan senzilla com és un home casat. No cal dir que sé perfectament de què va. Ironia de la més fina. Perquè efectivament ser un home casat no n’és gens, de fàcil. Ni de senzill. ¿Potser perquè no deu dependre directament de la Natura?

Esplèndida traducció, d’altra banda, de Joaquim Mallafrè, que també ho és del Viatge Sentimental.

Des d’un punt de vista que no té res a veure amb Sterne, fa molt i molt de temps que em demano per què hi ha tanta gent entre nosaltres que fa servir l’expressió Estat Espanyol. No ho entenc. No sé per què no diuen senzillament Espanya o Regne d’Espanya. ¿Has sentit què diuen ara a Espanya? O, el President d’Espanya ha declarat…Recordem l’August de John Williams, una altra obra mestra: Els bàrbars esperen i, en la seguretat de la placidesa i del plaer, nosaltres ens anem afeblint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s