Pàgina d'inici » Dietari » A veure si ens entenem

A veure si ens entenem

Tenim molts problemes, però un dels més grossos és el que tenim amb la llengua. Ara resulta que hi ha entre nosaltres no sé quanta gent jove que es pensen que català, valencià i mallorquí (el català de les Illes, vaja!) són llengües diferents. I no. De cap manera. Català, valencià i mallorquí són una i la mateixa llengua. Ho hem explicat cinquanta mil vegades a les aules. I els alumnes aprovaven els exàmens i els exercicis diversos. Una llengua és totes les formes diverses de parlar-la, registres lèxics i accents. Els dialectes, vaja. Sempre recordo el professor Joan Veny en aquest sentit. Magister de veritat. Perquè a veure si ens entenem. Sobretot perquè estic segur que no hi ha ningú que dubti, ni aquesta mateixa gent jove que dèiem, que el que es parla a Santander i el que es parla a Sevilla és la mateixa llengua, oi? Malgrat totes les diferències de pronúncia i tot el que vulguis. I també la mateixa que a l’Argentina i al Perú i a Xile i a Mèxic…Les llengües són tots i cadascun dels diversos dialectes que les componen. De manera que no pot ser que et posis a veure aquest serial mallorquí que es diu “Pep“, que ara passen per la tele, i que diguis que no l’entens, que no entens els diàlegs dels personatges, que allò no és català. I si és així, és que tenim un problema. I dels grossos tal com deia abans. El català no és només la llengua de Catalunya -no sé ja les vegades que ho hem dit i afirmat. És també la del País Valencià (on justament se’n diu valencià) i la de les Illes Balears. I també la de l’Alguer i la Catalunya Nord. I, no cal dir-ho, la d’Andorra i la de la Franja d’Aragó. No és pas poca cosa. Es tracta, precisament, dels Països Catalans! A veure si ens entenem.

14 thoughts on “A veure si ens entenem

  1. Més parlada que algunes llengües oficials a Europa, com el finès, el danès i diria que el neerlandès.

    I en canvi, Europa, no reconeix la nostra llengua ni la realitat del nostre país.

    Lògic. Tots els grans estats europeus es van formar el 1800, subiugant, per la força altres estats més petits.

    Calàbria o El Vènet a Itália, La Provença, la Catalunya del Nord o El País Basc Francès, a França, on el francès, és, en realitat, parla minoritària; Escòcia, Gales i Irlanda al Regne Unit (que ja no forma part de la Unió) els landers a Alemanya…

    Com podem esperar que Europa reconegui el nostre dret a la independència?

    El dret el tenim, és clar, és ben legítim, però a ningú a la Unió Europea li interessa que l’exercim.

    Letònia, Estònia, Lituània? No es tractava de la seva independència. Es tractava d’acabar amb el comunisme perquè el capitalisme més despietat i salvatge pugués tornar a cavalcar sense fre, pels camps de la Vella Europa.

    No ens enganyem.

    Liked by 1 person

  2. Doncs suposo que alguns valencians o mallorquins no volen saber res de Catalunya

    Pel que fa als espanyols, si la independència de Catalunya els fa pànic, imagina’t la dels Països Catalans!

    Que l’adormit regne medieval no desperti mai més.

    Per raons polítiques es deforma la veritat i es menteix. Ho fan tots els estats opressors.

    Liked by 1 person

  3. No era l’última notícia que el Govern català i el valencià s’havien de comunicar en castellà?

    Quan les lleis estatals de procediment administratiu i de relacions entre les administracions, la 39/2015 i la 40/2015, especifiquen ben clarament que entre les comunitats amb la mateixa llengua oficial no caldrà traduir els documents que es trametin? Lleis que ha parit el propi Estat.

    És que no se les han llegit? Més aviat han decidit ignorar-les…

    I això és el que hi ha. Un poder executiu i un poder judicial que es salten les lleis segons la seva pròpia conveniència.

    El de sempre. Quan s’ha comportat amb justícia el poder? No són termes contradictoris poder i equitat?

    Liked by 1 person

  4. Sí, em sembla que estic xerraire em excés. De tota manera crec que la raó de fons per dir que català, valencià i mallorquí no són la mateixa llengua, quan tot és català, és una raó política. El català segueix essent una llengua amb molt bona salut i amb milions de parlants i això no els hi agrada. No fa tant que deien que el català era un dialecte del castellà.

    Bé, bona nit!!!

    Liked by 1 person

  5. Em fa l’efecte que el català de les Balears, en romandre aïllat (sense emigrants ni, encara menys, turisme de masses) ben bé fins a mitjans del segle passat, va preservar amb total naturalitat molts trets del català medieval i, en la seva evolució, es tancà -per a sort de tots nosaltres- en ell mateix… A hores d’ara, en resta un coixí lingüístic prou gruixut, nodrit fins fa ben poc per força parlants monolingües.

    El català del Principat, en canvi, en una situació sociolingüística del tot diferent (no oblidéssim tampoc el nostre rècord mundial de baixa demografia des de fa més d’un segle) està patint un procés de satel·lització, a partir del que en diuen “bilingüisme”, com més va més accelerat. El castellà impera a les zones més densament habitades, on la barreja amb el català ha donat lloc al “catanyol” (introduït ja oficialment, i en especial ara mateix en la variant més “xava” als Telenotícies de TV3 dels dies feiners, a part de Catalunya Ràdio, etc.). Ara bé -i aquí no ho tenim tot perdut- també és cert que si passa això és, en part, perquè una fracció prou important de castellanoparlants s’incorporen al català i, a la pràctica, les llengües es barregen…

    I doncs, quan un parlant de “catanyol” sent a parlar el català de ses Illes i fa ganyotes, a mi em fa pensar (si bé el nostre cas és més greu o de degradació més avançada) en molts lectors de castellà actual que no entenen el Quixot i els l’han de traduir, mentre que els estudiants de BUP, abans, en llegien tota la primera part en versió original… I aquí ja es veu cap on va tot plegat, quina és la tendència general, amb el català a l’avantguarda de les llengües sense estat…

    Liked by 1 person

    • Totalment d’acord. I, per tant, encara que no ho hàgim dit, l’anomenada immersió lingüística i el coneixement de la història de la llengua s’acosta força al que podríem dir-ne una aixecada de camisa, oi?

      M'agrada

      • Crec que sí, tot i que cal reconèixer l’esforç enorme que s’ha fet i es fa a Primària (sense el qual potser ja no quedaria res de res), no pas ni de bon tros a Secundària (on funciona com per l’art de l’encantament; amb molta burocràcia, això sí), i gens a la Universitat (quin prestigi té, doncs?).

        No ho fora, en tot cas, en un context de país independent i de llengua oficial única. Però els polítics s’escagassen…

        Ara per ara, és com mantenir un duel subvencionat d’esgrima amb un vendaval. I és que cal tenir en compte que fins i tot amb un estat propi al darrera, com Noruega, passa que als nadius els costa Déu i ajut de prestar-se a parlar la seva llengua amb els estrangers…, tot i que hom s’hi vulgui integrar i s’escarrassi d’aprendre-la i n’estudiï la gramàtica. Així es va trobar un amic meu que hi anà a treballar: ho va haver de deixar córrer perquè no hi havia manera.

        Liked by 1 person

      • A Primária, d’acord. Ara, a partir de 1r d’eso, és a dir a 12 anys, tothom fa el que vol i la quantitat de classes que es fan en castellà és impressionant! I a Noruega el que sé és que per poder-hi treballar, si no saps noruec, t’exigeixen com a mínim l’anglès!

        M'agrada

  6. Sí, sí, volia dir això però no m’he expressat bé: qui ho fa en català és perquè vol, literalment, i tot funciona aquí caic allà m’aixeco i després torno a caure, i, per postres, amb tot de “projectes lingüístics” que de tant en tant s’han de “renovar” amb nous “ímputs”, amb “enquestes”, per tal d’assolir noves connivències “sense forçar”, sobretot, etc. Un engranatge prou sofisticat per tal de fer ballar la perdiu amb l’encantament de la mala consciència, que és el que entreté els bonistes per tal què sembli que es fan coses i així anar passant el temps i ells al càrrec…
    A aquest amic meu, a Noruega, li parlava tothom precisament en anglès. Hi va anar per qüestions de feina, i no se’n sortia per molts esforços que fes.

    Liked by 1 person

    • La llengua, la llengua. Sense, no som res. Sense llengua, la independència se la poden ben confitar. I, a banda, em sembla que estaria la mar de bé recuperar allò que petits ens havien ensenyat a casa: anar a estudi. Ni escola, ni col·legi, ni institut. Estudi, anar a estudi!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s