A veure si ens entenem

Tenim molts problemes, però un dels més grossos és el que tenim amb la llengua. Ara resulta que hi ha entre nosaltres no sé quanta gent jove que es pensen que català, valencià i mallorquí (el català de les Illes, vaja!) són llengües diferents. I no. De cap manera. Català, valencià i mallorquí són una i la mateixa llengua. Ho hem explicat cinquanta mil vegades a les aules. I els alumnes aprovaven els exàmens i els exercicis diversos. Una llengua és totes les formes diverses de parlar-la, registres lèxics i accents. Els dialectes, vaja. Sempre recordo el professor Joan Veny en aquest sentit. Magister de veritat. Perquè a veure si ens entenem. Sobretot perquè estic segur que no hi ha ningú que dubti, ni aquesta mateixa gent jove que dèiem, que el que es parla a Santander i el que es parla a Sevilla és la mateixa llengua, oi? Malgrat totes les diferències de pronúncia i tot el que vulguis. I també la mateixa que a l’Argentina i al Perú i a Xile i a Mèxic…Les llengües són tots i cadascun dels diversos dialectes que les componen. De manera que no pot ser que et posis a veure aquest serial mallorquí que es diu “Pep“, que ara passen per la tele, i que diguis que no l’entens, que no entens els diàlegs dels personatges, que allò no és català. I si és així, és que tenim un problema. I dels grossos tal com deia abans. El català no és només la llengua de Catalunya -no sé ja les vegades que ho hem dit i afirmat. És també la del País Valencià (on justament se’n diu valencià) i la de les Illes Balears. I també la de l’Alguer i la Catalunya Nord. I, no cal dir-ho, la d’Andorra i la de la Franja d’Aragó. No és pas poca cosa. Es tracta, precisament, dels Països Catalans! A veure si ens entenem.