Pàgina d'inici » Dietari » Vagarejar

Vagarejar

La mar de mala mar avui. Garbí em sembla. Ara ja es calma. Però bé, més val no parlar del temps. Procuro sempre tenir molt present que parlar del temps és perdre el temps.

Dia buit, d’altra banda. Cap cosa a fer. Anar a comprar cigarretes i pensar d’anar a veure el pare. Però, és clar, ell ja fa dos mesos que no hi és i encara hi ha moments que és com si aquesta realitat em sorprengués.

Ve, després, la noia de fer feines i em poso a llegir. Lluís Calvo a L’Infiltrat, que sempre em serveix com de consol: “Hem de convertir-nos en invisibles i ens cal actuar des de la grisor per assolir els resultats més brillants possibles”. I penso, perfectament d’acord. Sempre que no confonguem èxit amb felicitat. I continuo subratllant: “Lluitar contra els dispositius vol dir mirar de passar desapercebut, sense ser detectat per la multiplicitat d’ulls i braços amb què opera el programa…La sagacitat d’Odisseu, vaja. Jo sóc ningú…I, així, aprofitar el llenguatge per crear confusió entre els ciclops”.

“Vagarejar…exercir la intrusió i ocultar-nos als llocs no detectats. Vagareig significa caminar sense destinació i sortir de les rutes que marquen els tràfecs quotidians. El vagareig és físic, però implica sobretot un estat de la ment i de l’esperit a la recerca de racons amagats, de paisatges obscurs i dels carrerons estrets”. I aquí Calvo esmenta Sterne i escriu que al XVIII ell ja intuïa l’omnipresència dels dispositius que s’instal·len a les avingudes i als llocs més transitats. I afegeix (Calvo) que només si sortim dels carrers més transitats estarem en condicions d’entrar en el vagareig i la recerca.

I és que vagarejar va molt més enllà de passejar o de caminar. El fet de caminar s’ha banalitzat, ara, sota la crida de l’exercici físic i així tenim aquest exèrcit d’atletes apressats que s’aboca als cims i desafia pendents que abans ens deixaven esdernegats. Res de tot això. El vagareig és tota una altra cosa. El vagareig busca sense saber què busca. I qui vagareja sap que allí on no l’espera ningú és el lloc exacte on ha de dirigir-se. Anar als llocs on no se’ns espera. I tingueu present, un cop més, que allí on hi ha humans hi ha enuig i descontent. I, doncs, vagar sense rumb pot ser una manera de fugir de la racionalitat que ens engavanya. I també una creació de món. Tothom hauria de passejar a soles -i aquí Calvo esmenta el professor alemany Karl Gottlob Schelle– i abandonar-se a la vida interior, ja que la naturalesa pròpia i els pensaments més íntims només poden arribar quan un es troba amb si mateix. Perquè qui de tant en tant no senti la necessitat del tracte solitari i despreocupat amb la natura no és més que un ésser mediocre que no ha arribar a dominar la seva naturalesa interior.

Servidor vagareja. Vagareja assegut gairebé sempre davant d’aquesta taula on hi ha l’ordinador i de la visió de la gent com passa pel carrer. I acabo, de moment, a les pàgines 56-57 d’aquest llibre que em sembla imprescindible i més ara tal com va tot. Si hi ha algú que llegeixi aquesta entrada, potser es pensarà que són bajanades. Que cadascú pensi el que vulgui, o pugui, és clar. Però en aquestes pàgines que dic l’autor esmenta Picadura de Barcelona, d’Adrià Pujol Cruells, en relació a la tensió suposada entre cosmopolitisme i localisme: “Tots els llocs són estranys. L’estranyesa és una manera de viure que em plau. Practico el regard éloigné d’alguns antropòlegs francesos, sigui on sigui, fins i tot al meu carrer”. “A Begur es combat el tedi anant a ´cardar un volt`”.

Tornaré a L’Infiltrat. No sé quan, però hi tornaré. Em fa sentir en pau.

One thought on “Vagarejar

  1. Vagarejar pels carrers, per la muntanya, pels llibres; vagarejar pel Google i fins i tot pel Netflix o per Movistar. Vagarejar a la recerca de res. I tot d’una el món deixa de ser aquest lloc inhòspit, hostil i desolat, on les bones persones no sobreviuen més enllà dels 18 anys, i ens sorpren amb les seves meravelles.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s