No sóc bona persona

Revisant llibretes antigues. Com aquesta de l’any passat en què trobo, entre moltes d’altres, una anotació que ara no sé ben bé si és meva o bé la devia copiar d’algú altre i aquí es va quedar. En el fons tant és, m’agrada tenir-la: Acoblament sexual, compatibilitat de caràcters, escala de valors, projecte de vida. Condicions: Sigues sincer des de la sensatesa. El que passa entre dos no és mai responsabilitat, o culpa, d’un de sol. L’egoisme de l’altre només es detecta des de l’egoisme d’un mateix. No t’esforcis perquè la parella t’entengui…No confonguis l’estabilitat amb la rutina. Casar-se amb l’altre sense divorciar-te de tu mateix.

Repasso llibretes, sí. Vaig estar-me pràcticament deu anys seguits dient cada dia una cosa o altra en aquesta pàgina. Ara feia un any i mig que no hi deia res. Només anotacions a les llibretes, que no sé quantes n’arribo a tenir. Gairebé dues prestatgeries senceres. I de sobte, dimarts 28 d’abril passat, del tot confinat, vaig tornar-m’hi a posar. El motiu diria que va ser el fet que se m’entelaven les ulleres. Si. I vaig dir-me, va, torna a la pàgina. No sé quan durarà, la veritat, però m’ocupa sempre ben bé un parell d’hores que em passen sense ni adonar-me’n. I, així, aquest dematí, revisant llibretes del passat tal com dic, em trobo també això altre, que en aquesta cas sí que sé que és de Miquel Berga, que és algú que sempre tracto de seguir. Els articles del PuntAvui, però no només. Em va encantar aquell llibre seu, Un Aire Anglès, i ara em sembla que n’ha publicat un altre del qual no recordo el títol. Bé. Aquesta anotació que dic va ser un comentari seu sobre Julian Barnes, un altre que per a mi és de capçalera: És millor haver estimat i perdut, que no pas no haver estimat mai (Els Morts, James Joyce). ¿Què us estimaríeu més: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc? ¿O no estimar gens i no deixar, tampoc, que t’estimin? La veritat és que costa fer balanç de la pròpia vida quan ja no té remei. No sóc bona persona, tingueu-ho en compte.

I s’ha mort Rosa Maria Sardà, sí. La Sardà. (acs)