Pàgina d'inici » Dietari » Només un assaig

Només un assaig

Schopenhauer a L’Art d’Envellir, o d’anar-se fent vell: Quin plaer tan singular ens ofereix la contemplació de cada animal lliure quan el veiem fer de les seves sense que res ni ningú no el molesti; i quan persegueix aliment o té cura de les cries o s’arrima a un dels seus…Segurament d’aquesta manera mostra tot allò que ha de fer i pot fer. I encara que es tracti d’un ocellet (com aquest que ara mateix tinc just aquí davant meu, a la barana del balcó, refilant inquiet i sense parar no sé pas a la recerca de què) puc contemplar-lo amb delit durant molta estona; fins i tot una rata d’aigua, o una granota; però potser encara més bé un eriçó. una mostela, un cabirol, un cérvol! Que la contemplació dels animals ens conforti o ens animi tant em sembla que té a veure principalment amb el fet que ens alegra i ens reconforta veure la nostra pròpia essència, davant nostre mateix, d’una forma tan simplificada.

Plaer dels grossos, d’altra banda, al final del dia d’ahir. 8TV va programar Vania on 42nd Street, de Louis Malle (1994) segons l’obra d’Anton Txèkhov, L’Oncle Vània (1896). Vaig tornar-la a veure, és clar. I a recordar tota aquella confluència d’una sèrie de felices coincidències que van des del fet que Malle, ja al final de la seva vida, es trobés amb els assaigs que el director teatral André Gregory feia d’un Oncle Vània, segons adaptació de David Mamet (guionista també d’aquella immensa Glengarry Glen Ross), en un petit teatre de Nova York, a l’estat de gràcia d’actors com Wallace Shawn o Julianne Moore, entre d’altres d’igualment excel·lents, el cas és que aquesta pel·lícula va més enllà de les possibilitats del teatre filmat i constitueix una obra d’art del tot original plena de suggeriments per a tothom a qui interessi l’estudi de les passions i dels conflictes humans. El lament de Voinitsky (Shawn), per exemple, sobre la desigualtat i la frustració, la sensació de vida malaguanyada, la decepció entorn dels nous valors morals que la modernitat hauria d’haver comportat. En fi, no acabaríem mai. ¿I ara què farem, oncle? – Treballar, tal com fèiem abans. – Però no ploris, oncle. Nosaltres viurem, oncle Vània. Viurem una llarga successió de dies i de llargues vetllades; suportarem pacientment les proves que ens presenti el destí, treballarem per als altres, ara i també en la vellesa, i quan arribi l’hora morirem resignats (…) i descansarem. Descansarem! Descansarem! Descansarem! Descansarem! Teló. I escolteu, això, la pel·lícula, no ha estat sinó un assaig, eh! Només un assaig.

One thought on “Només un assaig

  1. Tant de drama… Si creus que la teva vida és malaguanyada (qui no ho pensa?) comença a viure-la de veritat, a aprofitar-la, a fer el que creus que hagis de fer i també allò que et fa feliç, no? Tan fàcil i tan difícil com això…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s