Pàgina d'inici » Dietari » Només la sang

Només la sang

Gener 1942. Los Angeles trontolla després del shock de Pearl Harbor. Pluges torrencials assoten la ciutat. Les autoritats confinen els japonesos que viuen al país en camps d’internament. A Griffith Park un cadàver queda al descobert després d’una terrible esllavissada. Tot plegat, un primer auguri que el caos s’acosta. I, així, hi ha un incendi violent i un robatori de lignots d’or. També traïcions quintacolumnistes en territori americà. El país mateix engendra nazis, comunistes i estafadors disposats a fer negoci a costa de les diferències racials. Auge del populisme que, per cert, ja sabem exactament de què va. Dos policies apareixen morts en un tuguri. I tres homes i una dona assisteixen a una important cita amb la Història. El primer, Elmer Jackson, és un agent corrupte del departament d’Antivici, proxeneta i recader del cap de policia de Los Angeles. El segon, Hideo Ashida, és un geni de la química forense, que ja coneixem d’altres històries, i que és víctima de l’odi general envers els japos. I el tercer és Dudley Smith, que també coneixem (i de qui el susdit Ashida, marieta, està enamorat), que és un home dur del Departament de Policia que ara treballa al Servei d’Intel·ligència de l’Exèrcit i que ha anat desenvolupant inclinacions clarament feixistes. Un personatge que va tan sols a la seva i que mira, a més, d’aprofitar-se de situacions diverses per senzillament enriquir-se. I, finalment, la dona que deia. Joan Conville, tinent de l’Armada que ha abandonat la carrera militar i ara fa d’avantatgista del tot descarada per mirar de treure el màxim de profit de la guerra. En fi, Kay Lake torna també a aparèixer-hi. I també d’altres, nombre innombrable de noms i cognoms en aquesta altra història de James Ellroy, Aquesta Tempesta (Esta Tormenta, de fet, no hi ha traducció al català, Literatura Random House, traducció de Carlos Milla Soler), continuació d’aquella impagable Perfidia, qua fa uns dies ja vaig esmentar i que totes dues formen part del que en teoria ha d’acabar essent el 2n Quartet de Los Angeles en què l’autor té pensat recórrer els anys de la segona Gran Guerra al seu país. Tot una barreja d’atrocitat, de tendresa i també d’elegia. I tot el silenci, atenció i paciència que fan falta per recórrer les 683 pàgines de què es compon. “Només la sang mou les rodes de la història.” Aquesta cita de Mussolini, Il Duce, a l’inici de tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s