Que et bombin

Opinions, opinions i més opinions. Tot són opinions. Sense parar. Tothom a dir-hi la seva, o la nostra. Molt més silenci, és el que caldria. L’opinió pública, aquesta massa enganxosa i peluda, que és així com la qualificà Jules Renard. El qual afegia també que hom voldria ser un d’aquells grans homes que tenien poc a dir i que, a més, ho van dir en poques paraules. I que es mostrava contrari igualment al talent públic perquè, si en tingués, m’imitarien. I, si m’imitessin, em posaria de moda. I, si em posés de moda, aviat passaria de moda. Per tant, més val no tenir-ne, de talent. I, de tant en tant, fer una mica de vida social. Sobretot per beure’t unes quantes copes de bilis. I alerta, que, si sents que et diuen que t’aprecien molt, el que en el fons t’estan dient és que et bombin. I encara, acabant amb les opinions, de les quals anem tan i tan plens, pensem que una qüestió d’higiene del tot vital és canviar d’opinió igual que et canvies de camisa. Perquè, és clar, pots canviar tan com vulguis i continuar essent igual d’absurd. O potser encara més i tot.

(PS. Moltes gràcies, un cop més, Josep Igual Febrer, d’aquesta vostra traducció de les Notes d’un Diari, de Jules Renard. Aquestes 127 pàgines que sempre hauríem de tenir ben a prop i servir-nos-en)