En mal poder sotmès

“…Fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivades, me trob del tot en mal poder sotmès…” Perquè, ¿què té, per exemple, l’aigua de mar que fa que et diguin que no pots banyar-t’hi? ¿A sant de què? Aquest parèntesi que ens van fer obrir fa ja dos mesos i mig un dia o altre el tancarem, no hauríem de trigar gens (vida, salut, llibertat, economia, tot va junt i és inseparable!) i, aleshores, la frase continuarà fins al pròxim punt seguit o a part. O fins al punt final. Amb subordinades llargues o sense. Subjecte, verb i predicat, res més. O potser amb ple de conjuncions copulatives. Sí, això, copular. A l’estil de Rodoreda, per exemple. (I tal cosa i tal altra i la de més enllà). ¿Per què no? Copular, copular. I aquesta altra anotació de L’Anticrist de Roth, el sant bevedor: “Si a la seva pàtria s’esdevenen fets malvats i vostè continua estimant-la, aleshores no és la seva pàtria allò que vostè estima, sinó el mal!”. Escolteu, escolteu, n’hi ha ple, de gent així entre nosaltres. Però hi ha també encara, i sort n’hi ha, la Pompa y Circunstancia d’Ignacio Peyró, signe de distinció, que ja té sis anys de vida i que sempre tinc aquí davant meu en un petit faristol al costat mateix de la Bíblia. Com quan, cap al final de les 1031 pàgines que té, escriu sobre aquell immens símbol de la ironia, el bon humor i de les veritats ocultes que fou el serial Yes, Minister: -“Arxivo el document, senyor? – ¿Què vols dir que si l’arxives? Destrueix-lo! -¿Que el destrueixi? – No l’ha de trobar mai ningú! – Si ha de ser així, ministre, em sembla que la cosa millor és arxivar-lo.

I punt final de moment. Recordeu, però, que, si no hi ha cap pla -i no sembla pas que n’hi hagi cap-, tampoc no hi ha res que pugui fallar. ¿O què ens pensem? ¿Que no acabarem, com tothom, esdevenint pols i cendra, o què?