Pàgina d'inici » Dietari » Deficiència psíquica

Deficiència psíquica

Hi ha gent amb un mal caràcter tan desenvolupat que es podria dir que encara continuen tenint mania al polonès Copèrnic perquè els destronà de la posició central que es creien que ocupaven a l’Univers. Ells com a centre del món. Són gent que senten com una ofensa personal el fet de no poder considerar-se ja l’eix al voltant del qual giren totes les coses creades. Gent poc civilitzada, potser. De totes maneres, seria interessant saber si un grau de civilització gaire elevat no podria ser perjudicial per a un poble. Ho dic perquè a l’antiguitat la degeneració anà arribant sempre a continuació de períodes d’un alt grau de cultura; i la història dels temps antics és la de la decadència d’un poble rere un altre. I això perquè, en superar un cert grau de civilització, els pobles són conquerits per d’altres de més agosarats, més valents, que no han assolit encara un grau tan exquisit de formació i de cultura. De la mateixa manera, per exemple, que els grecs foren abatuts pel bàrbar (en el sentit d’estrany, estranger) poder de Roma, la França culta, altament civilitzada, refinada i sensible, fou vençuda per la brutal empenta germànica. Som on som, doncs, vivint aquesta època que vés a saber si encara podem parlar del nostre l’Occident civilitzat o bé aquest concepte és ja a les acaballes, a punt de desaparèixer. Virus i microbis, són ara el centre del món. I les desescalades, i les fases de desconfinament. Però és que així també l’artista és derrotat pel filisteu i l’home de cultura dominat pel groller, pel barroer. I aleshores la conclusió vindria a ser que la vulgaritat de gustos i la manca de delicadesa es van convertint en avantatges enlloc de ser inconvenients. I així el món, si més no el nostre, fa el seu curs inexorable cap a l’infantilisme i la imbecil·litat totals. I aleshores potser sí que el futur és dels imbècils, dels mentalment febles, dels obtusos, i que del que es tracta és precisament d’això, d’arribar a ser un perfecte imbècil. Ara, naturalment, potser tampoc això no és a l’abast de tothom, és a dir que segurament no tothom qui ho vulgui podrà arribar-hi. No deu ser pas fàcil viure sota aquesta forma de deficiència psíquica que, això sí, no arriba a ser tan greu com la idiòcia, però que sí que s’hi acosta.

(PS. “Desescalada” i “desconfinament” són dos mots que el lèxic informàtic desconeix. En escriure’ls, tots dos han aparegut amb la marca vermella al dessota. No m’estranya)

One thought on “Deficiència psíquica

  1. Crec que certament hem assolit ja del tot aquest punt que amb tanta lucidesa heu formulat i que és anar del tot contra corrent, per bé que sovint costa de veure-ho: “…la vulgaritat de gustos i la manca de delicadesa es van convertint en avantatges enlloc de ser inconvenients”.

    Sens dubte, són un avantatge com més va més valorat per tal de moure’s amb fluïdesa (evitant qualsevol enutjós efecte detonant) en el món que ens ha tocat de viure, eminentment gregari tant o més que en qualsevol altra època, ja que ara no hi ha més llibertat de pensament per bé que representa que és tot al contrari.

    Francesc Pasqual i Moster

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s