Pàgina d'inici » Dietari » El millor de nosaltres

El millor de nosaltres

Més coses del passat, coses que potser ja ni recordaves i que de sobte se’t tornen a fer presents i actuals encara que no es tracti exactament de les mateixes persones. He tornat a somniar aquell conte d’O.Henry (William Sidney Porter. 1862-1910) en què jo era en Jim i la meva dona era la Della. Amb prou feines arribem a fi de mes i tenim a tocar el dia de Reis. Estimo la Della més que a mi mateix. I no tinc prou diners per oferir-li allò que més il·lusió li faria. Estic enamorat de la Della i estic enamorat també de la seva cabellera, una cabellera daurada que faria enveja a la mateixa reina de Saba per més joies i presents que posseís Sa Majestat. La Della, sé que adora i anhela un joc de pintes -la del darrere i la del costat- precioses, de carei autèntic i amb les vores ornades de brillants per a la seva cabellera. I jo he estalviat i estalviat, però de cap manera no arribo al preu que en demanen. Decideixo vendre’m el rellotge d’or, de butxaca, que he heretat del meu pare i del meu avi. I així em quedo sense rellotge, però tan bon punt plego del taller compro el joc de pintes i me’n vaig cap a casa. Friso per arribar-hi i veure la cara de la Della en desembolicar el regal. Obro la porta del pis de lloguer on vivim i la crido. Ella és a la cuina i gairebé no gosa mirar-me. La incertesa d’uns instants. Sorpresa. No sé quina cara fer. La cabellera ha desaparegut. Els cabells de la Della ara són curts. Rialles. Ja tornaran a créixer, penso. Estimo la Della i tinc el joc de pintes. “Me’ls he tallats i me’ls he venuts”, diu. I de seguida m’explica per què. Amb els diners que n’ha obtingut, ha comprat una cadena de platí, de disseny senzill i sobri, una cadena molt elegant, per al meu rellotge. I de seguida penso que els Reis són això. El millor de nosaltres. Hem rigut amb la Della aquest vespre, ens hem fet un bon fart de riure. I ens hem estimat. Aquest vespre i tots els vespres que vindran. En despertar-me, la Della era al meu costat. Tret que, fora del somni, no es diu Della i tampoc no és segurament tan rossa com ella. Deso, doncs, aquí, a la memòria, aquestes coses d’avui mateix, la joia i el goig, i m’alegra la notícia que Viena Edicions és a punt de publicar aquests Contes o Històries de Nova York en català. Una notícia la mar de bona. O.Henry, ja se sap, és el pseudònim de Sidney Porter que ha passat a la història de la literatura amb aquest nom perquè durant un temps va viure a casa d’un amic seu on hi havia un gat que es deia precisament Henry. I sempre que l’animal feia una trapelleria qualsevol l’amo es veu que exclamava: “Oh Henry! I d’aquí ve. D’altra banda, realisme i metàfora, exemplaritat moral i refinament del tot canalla, i tot això al servei de faules senzilles, mai no excessivament breus ni esquemàtiques i sempre desenvolupades amb la vista posada en la resolució final. Es va morir de cirrosi, però encara és dempeus perquè ara el nom d’O.Henry prestigia el premi anual de contes més cobejat de la literatura nord-americana, una llista de premiats en què apareixen noms com el de Faulkner, John Cheever, Truman Capote, Raymond Carver… Fins ara a casa nostra hi havia tan sols la traducció de dues històries seves. Aquesta de El Regal dels Reis Màgics (1906) i després Mentre el Cotxe Espera (1908), totes dues aparegudes en una antologia magistral de contes, Iniciació al Conte Literari, que l’octubre del 1987 publicà Ed. Laertes i a càrrec del per a mi sempre inoblidable i admirat Alfred Sargatal (acs).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s