Pàgina d'inici » Dietari » Babette

Babette

Com que no treballo fora de casa -ja fa temps que no ho faig-, gairebé no veig mai ningú. Encara no he anat ni a tallar cabells i la veritat és que amb prou feines em reconec en mirar-me al mirall. A comprar sí que hi vaig, no tinc cap altre remei. I potser sí que aleshores em trobo algunes cares conegudes que també a mi em coneixen i aleshores al mig del carrer mateix tenim alguna conversa. Curta, això sí. Poca cosa més, la veritat. A les botigues, hi he de comprar menjar fet perquè no sé cuinar. Bé, sí, però tan sols coses a la planxa, vedella…, alguna truita i ous ferrats o durs. Sort encara del meu germà que viu dos pisos més avall i de tant en tant m’ofereix plats d’autèntiques delicatessen acabades d’elaborar. Ell sí que és tot un mestre i un geni de la cuina. Però el fet és que gairebé sempre m’estic a casa, doncs. I més que m’hi estaré encara, mentre per sortir al carrer i anar pels llocs s’hagi de fer emmascarat. No ho suporto, ja ho vaig dir. No sóc amic tampoc d’això de les videoconferències ni de whatsapps excessius. I, mentrestant, més de dos mesos ja sense veure els fills.

Lectura i pel·lícules, ja ho vaig dir. Les tertúlies de la tele no les segueixo. Si de cas ensopego amb alguna, aleshores el que faig és treure’n el so. Em diverteix molt i em reforça l’alegria veure tot de figurants mediàtics lleugerament forassenyats (per un preu, eh!, per un preu!), però la mar de graciosos. T’ho fan passar bé si no els sents!

I res, d’altra banda la soledat, sí. Una soledat que no m’és només normal sinó que em sembla fins i tot recomanable. Recomanable perquè per exemple pots seguir amb tota l’atenció del món, com ahir al vespre mateix i per acabar el dia de manera fantàstica, El Festí de Babette. Sublim un cop més. 33 anys fa ja que s’estrenà aquesta pel·lícula immensa basada en aquell conte o relat de Karen Blixen (1885-1962 i que de vegades també signà amb el nom d’Isak Dinessen) i amb direcció de Gabriel Axel. La vitalitat enfront del puritanisme. I segurament amb un dels menús cinematogràfics més suculents de tota la història. Ah, Babette! (Stéphane Audran) També el Sant Pare Francesc us adora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s