Pàgina d'inici » Dietari » Ben poca feina

Ben poca feina

Continuo recordant i fent memòria. Ja fa dies que el fet de viure se m’ha anat convertint en tot un munt d’hores al llarg de les quals no faig sinó recordar. Aquells creuers que deia ahir, per exemple, i que em van donar feina durant ben bé quatre temporades d’estiu. Ara mateix el volt que vam fer per Grècia, illes incloses, fa que retrobi aquestes quatre ratlles que vaig deixar escrites a la llibreta. Hi deia que Atenes me la salto. Sóc més aviat d’Esparta. A banda que Atenes no m’agrada. La trobo poc atractiva i em sembla que vista l’Acròpolis i alguna altra cosa, vist tot. Hi ha algun barri que s’hi menja bé i hi ha l’Hotel de la Grande Bretagne, al costat del Parlament, aquest hotel de tanta significança on algun cop en el passat he passat nits. La gent a Atenes fa mala cara, es nota que estan a les últimes, que les passen magres i que ara han de fer coses a les quals no estan acostumats. L’escala a Atenes és breu. Abans s’hi feia nit. Ara s’hi passen tan sols unes hores, les justes que calen perquè els turistes interessats puguin fer la visita de la ciutat, l’Acròpolis sobretot. Però deia que m’estimo més Esparta, que ja gairebé no existeix. La cultura espartana, la seva manera de funcionar ens faria molt de bé, avui. Molt més que aquesta democràcia desballestada que patim. Desballestada i relativista. La Bella Helena era espartana. Paris, el troià, es veu que se n’enamorà i ella el seguí. Així ho diu Homer, si més no. Després, és clar que hi pogueren haver les raons econòmiques que es vulguin, el domini d’aquell punt tan estratègic o el que sigui, féu el miracle de posar per una vegada d’acord els grecs i emprendre la conquesta de Troia amb l’excusa del segrest d’Helena. Fos com fos, i si fem cas de la Ilíada, aquest fet produí probablement les banyes més cares de la història. Pobre Menelau!

De feina, en tinc ben poca. Les persones que representa que he d’atendre amb prou feines em vénen a dir o a demanar res i és com si la meva presència fos sobrera. Millor. Més lectura, més contemplació. És com estigués d’exercicis espirituals tots aquests dies. O una mena d’Ulisses sense les seves aventures, sorts i dissorts, i esperant que Penélope sàpiga, i vulgui, treure’s del damunt tots els pretendents que segur que l’assetgen aprofitant que no hi sóc. Però no sóc mort, encara. I tinc pensat tornar.

Això i aquestes notes preses a l’atzar: “Hi ha una cosa que qualsevol dona vol: un home a qui culpar” (Philip Roth, que ja és mort). “Ser vell de veritat vol dir saber-te estar sol” (Joan Vinyoli, que també). “La meva soledat no té res a veure amb la presència o absència de persones. Detesto qui em roba la soledat sense a canvi oferir-me veritable companyia” (Nietzsche, igualment). “Res no satisfà tant l’egoisme com un acte de pura caritat” (Sagarra, no cal ni dir-ho).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s