Pàgina d'inici » Dietari » En ple mes de Maria

En ple mes de Maria

Ara ja no es diu i és com si ja ho haguéssim oblidat. Però aquest mes de maig on som havia estat sempre el mes de Maria. I als Salesians de Mataró, el de Maria Auxiliadora. I amb aquells cants que li dedicàvem, en castellà, durant la missa que aleshores era diària abans no comencessin les classes, també totes en castellà, que evidentment no ha estat mai una llengua d’imposició aquí entre nosaltres. “Venid y vamos todos com flores a María, con flores a María, que madre nuestra es“…Més o menys així, feia la lletra. I també la tonada recordo, però, és clar, aquí no sé com fer-m’ho per reproduir-la. I bé, tot ha anat passant avall i ara no és pas que tingui ganes de parlar de política, no em ve gens de gust. Sé, a més, que no en sé i que no m’agrada. Tampoc els qui s´hi dediquen, no m’agraden. Encara menys. I no suporto la immensa majoria dels quals, mediocres entre la mediocritat, paràsits i vividors. Hi ha, sí, una única cosa que vull: la llibertat del meu país. Un país amb tants i tants defectes, tants que no ens els acabem. Però sí que és un país amb una llengua que és la meva i que estimo, i en la qual crec, gairebé per damunt de tot. I em fot d’allò més veure-la escarnida. I sé segur que tots aquests que l’escarneixen, escarneixen també el país, un país -i no pas un “territori” com diuen a la tele que representa que és la nostra- que voldrien carregar-se fins a ensorrar-lo i fer-lo desaparèixer. És el que sempre han volgut i encara volen.I per això mateix em ve de gust recordar ara, en aquest sentit i en ple mes de maig i de Maria, el doctor Joan Solà (acs), de qui sempre m’agrada dir que vaig ser deixeble i seguidor: “¿Què són una persona i una comunitat sense un Estat seu de debò, un Estat que no maldi secularment i incessantment per eliminar-te o per sotmetre’t sinó que et defensi a ultrança? ¿I què és una persona sense la seva llengua, sense la seva pàtria, sense la seva història? Totes les essències ens van ser eliminades radicalment, brutalment, a sang i a foc, del simple mapa de l’existència”. (Fragments extrets del discurs que pronuncià en fer-se càrrec del Doctorat Honoris Causa que li atorgà la Universitat de Lleida el 7 de maig del 2009, ara fa just 11 anys i al bell mig d’aquella altra crisi que ja havia començat). I acabo per avui fent esment d’un fet que ja alguna altra vegada he esmentat aquí mateix: la tarda del 23 de febrer del 1981 teníem, a la facultat, examen de Sintaxi amb el doctor Solà. I de sobte ens diu, just abans de lliurar-li la feina feta, devien ser ja les 8 del vespre, que anéssim alerta en sortir al carrer i que no ens estranyés que aquell hagués estat l’últim examen de Català a la Universitat durant molt de temps. No ho sabíem encara, però s’havia produït ja el cop d’estat de Tejero, d’Armada i d’altres. Potser del monarca d’aleshores i tot, vés a saber.

2 thoughts on “En ple mes de Maria

  1. Espero que t’arribi el missatge, perque prou feines recordo com s’envien i com mourem per l’ordinador. Falta de pràctica potser. Me n’alegro que tornis a escriure un poc, com dius tu. T’ anirà bé. No deixa de ser una manera de comunicar-te amb la gent. Oh, que he dit, si són una massa d’ ignorants, una colla de borregos…! Diem, doncs, amb els qui et llegim! ✋

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s