Pàgina d'inici » Dietari » Tard o d’hora

Tard o d’hora

I que consti que també jo en tinc, de por i de temor, eh! Molt d’acord, per exemple, amb el contingut d’una piulada d’en Pau Vidal, filòleg de referència, aquest mateix dematí. Ves que aquesta “nova normalitat” no acabi significant el retorn a l’Edat Mitjana, amb tot de règims autoritaris, soldadesca controlant els carrers, pobles i gent esporuguits i un nou analfabetisme general (no pas de no saber llegir sinó el no de entendre què es llegeix, inclòs la cosa digital). I ves, també, que no acabem buidant l’orinal per la finestra! Això mateix ha deixat escrit. Perquè, si ensumes bé, l’olor que se sent és justament aquesta. Ja no hi estàvem acostumats, a l’Occident anomenat civilitzat, a les pandèmies. I mira que n’hem passat, eh!, al llarg de la història. I mira també fins a quin punt n’hem arribat a ser testimonis, de totes les passes víriques a l’Àfrica, per exemple, en aquesta nostra època. Però, clar, no ens afectaven ni ens concernien. Ho vèiem lluny i no ens han mai semblat cosa nostra. Sacsegem el món, va!, sacsegem-ho tot. Ara és el moment. Perquè, total, quan això d’aquest virus hagi passat i ja en tinguem vacuna, n’apareixerà un altre. Tard o d’hora. Aquesta és la història i fem com si no en fóssim conscients. De fet, no en som conscients. Sacsegem-ho tot, deia, perquè no crec, ni he cregut mai, en la bona fe dels qui realment ostenten el poder. Perquè, si ens els éssers humans -i representa que aquests senyors i senyores que ostenten el poder en són, d’éssers humans- tal i com demostren ser la majoria de vegades, la bondat prevalgués damunt la maldat, aleshores resultaria més aconsellable confiar-nos a la seva justícia, equitat, agraïment, fidelitat, amor o compassió que no pas als seus temors; però, com que el que passa és just el contrari de tot això, és a dir que la maldat preval damunt la bondat, aleshores resulta molt més aconsellable confiar-nos justament al contrari, és a dir, als seus temors i malifetes. Sí, Schopenhauer (1788-1860), a L’Art d’Envellir (Senilia), textos pòstums, 1852-1860, És cert, al capdavall, que tots els éssers volem viure. El que passa, però, és que no sabem ben bé per què vivim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s