Tard o d’hora

I que consti que també jo en tinc, de por i de temor, eh! Molt d’acord, per exemple, amb el contingut d’una piulada d’en Pau Vidal, filòleg de referència, aquest mateix dematí. Ves que aquesta “nova normalitat” no acabi significant el retorn a l’Edat Mitjana, amb tot de règims autoritaris, soldadesca controlant els carrers, pobles i gent esporuguits i un nou analfabetisme general (no pas de no saber llegir sinó el no de entendre què es llegeix, inclòs la cosa digital). I ves, també, que no acabem buidant l’orinal per la finestra! Això mateix ha deixat escrit. Perquè, si ensumes bé, l’olor que se sent és justament aquesta. Ja no hi estàvem acostumats, a l’Occident anomenat civilitzat, a les pandèmies. I mira que n’hem passat, eh!, al llarg de la història. I mira també fins a quin punt n’hem arribat a ser testimonis, de totes les passes víriques a l’Àfrica, per exemple, en aquesta nostra època. Però, clar, no ens afectaven ni ens concernien. Ho vèiem lluny i no ens han mai semblat cosa nostra. Sacsegem el món, va!, sacsegem-ho tot. Ara és el moment. Perquè, total, quan això d’aquest virus hagi passat i ja en tinguem vacuna, n’apareixerà un altre. Tard o d’hora. Aquesta és la història i fem com si no en fóssim conscients. De fet, no en som conscients. Sacsegem-ho tot, deia, perquè no crec, ni he cregut mai, en la bona fe dels qui realment ostenten el poder. Perquè, si ens els éssers humans -i representa que aquests senyors i senyores que ostenten el poder en són, d’éssers humans- tal i com demostren ser la majoria de vegades, la bondat prevalgués damunt la maldat, aleshores resultaria més aconsellable confiar-nos a la seva justícia, equitat, agraïment, fidelitat, amor o compassió que no pas als seus temors; però, com que el que passa és just el contrari de tot això, és a dir que la maldat preval damunt la bondat, aleshores resulta molt més aconsellable confiar-nos justament al contrari, és a dir, als seus temors i malifetes. Sí, Schopenhauer (1788-1860), a L’Art d’Envellir (Senilia), textos pòstums, 1852-1860, És cert, al capdavall, que tots els éssers volem viure. El que passa, però, és que no sabem ben bé per què vivim.