Pàgina d'inici » Dietari » Em sembla que no vaig errat

Em sembla que no vaig errat

Dia de la mare, de les mares, de totes. Abans havia estat el 8 de desembre, dia de la Immaculada. Però s’esqueia massa prop de Nadal i no devia resultar prou rendible. Tot ho mirem a través de la rendibilitat. I, és clar, si no hi guanyem el que pensàvem guanyar-hi, mirem de traslladar la festa i decidim aleshores celebrar-la el primer diumenge de maig. La veritat és que m’agradava més abans. Potser, no dic pas que no, perquè al meu poble el 8 de desembre era també el dia de la Mare de Déu Fumadora. I els nens podíem fumar. Fumàvem una cosa que ens venien a l’estanc i es deia matafaluga. Tot s’ha anat perdent, és clar. Com més va més coses mal vistes hi ha. No només el fum del tabac. El cas és, però, que el dia de la mare passà al primer diumenge de maig, tal dia com avui. I les felicitem, i les honorem i els donem gràcies de tot i de tot cor, naturalment. Encara que ja no siguin entre nosaltres. Bé. El cas és que som qui som i no vam pas demanar mai de ser-hi. Venim d’un pare i d’una mare, això sí. I també hi ha un dia del pare al calendari (enguany, per cert, no he pogut felicitar el meu perquè no es podien fer ja visites a la residència on s’estava i ara no fa ni un mes que se n’anà, que ens deixà, i sense possibilitat ni de cap comiat ni de tanatori ni de cap cerimònia; i els de la funerària només van permetre que tres poguéssim ser al cementiri). En fi, el que deia, que es tracta d’un dia que, que jo sàpiga, no hem canviat pas de data i continua essent el 19 de març, dia de Sant Josep, el fuster pare del nen Jesús. Sigui festa de precepte o no, tant se val. I això que de vegades per Sant Josep falta molt poc perquè arribi la Pasqua. De fet, sempre falta molt poc, un mes com a màxim. Segurament ja ens deu ser prou rendible no canviar aquesta data, no ho sé.

És 1/4 de 7 del vespre, ara. El dia continua essent esplèndid, ple d’una claror fantàstica. I de força quietud, molta més que la d’ahir, per exemple. Tampoc no he sortit. Bé, si, he agafat la moto per anar a llençar les escombraries tan lluny com m’ha semblat, en un contenidor que hi ha a mig camí dels dos Arenys. Res més pel que fa a moviment. Ni veure ni ser vist. L’ideal per a aquests dies que vivim. Però no només aquests dies. També això és vanitat, no es pensin. Pensaments i pensaments. Alguna estona de Russell, també, com l’altre dia. Sobre el que és veritat i el que no ho és. Tot són dubtes. Potser sort n’hi ha, del dubte. ¿Com podem saber, en qualsevol cas, que allò que creiem no és erroni?

Sensació que, si no sortim primer d’aquest Regne d’Espanya, d’aquesta, no ens en sortirem. I em sembla que no vaig errat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s