Pàgina d'inici » Dietari » Se m’entelen les ulleres

Se m’entelen les ulleres

En tinc més de 65, me’n vaig a dormir entrada ja la matinada (pel·lícules, lectura, música, whisky, cigarretes…) i em llevo més tard de les 11. No sé, doncs, com m’ho podré fer per sortir a passejar durant la franja aquesta de les 9 del dematí que han marcat com la que hem de fer servir la gent de la meva edat i generació. Fa ja sis setmanes, a més, que amb prou feines si surto. Només el que considero just i necessari -un parell de cops a la setmana- per tenir prou provisions de tot allò que m’agrada. I és que no suporto la màscara. Se m’entelen les ulleres i tinc sensació com d’ofegar-me. De manera que m’estic a casa i tan sols pujo una estona al terrat a prendre el sol i fer un poc de deport. De fet, ja m’hi estava (a casa) abans de tot això del confinament. Però bé, és veritat que feia alguna classe, també alguna estona de ràdio i dues sessions setmanals de pim-pom. Res més. Aquell Elogi de la Vida Solitària, de Petrarca, que recomano a tothom. O les Notes d’un Diari (1887-1910), de Jules Renard i amb traducció de Josep Igual. Exemples: “La prudència no és més que un eufemisme de la por.” “És una qüestió d’higiene: cal canviar d’opinió com de camisa.” Perquè és clar que “es pot canviar i continuar essent absurd.” I, finalment, “la traducció de ‘És un home que aprecio molt’ és ‘Que el bombin’.

One thought on “Se m’entelen les ulleres

  1. Retroenllaç: No sóc bona persona | miquelcolomer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s