De moment, i fins que no es demostri el contrari, la fi del món és el moment en què et mors. Tant és el que digué Dostoiewski en el sentit que en el moment de l’eterna harmonia (la mort) esdevindrà alguna cosa sublim que donarà satisfacció a tots els cors, que aplacarà totes les indignacions i que donarà remei a tots els mals dels éssers humans i a tota la sang vessada; i que no sols aleshores es podrà perdonar, sinó fins i tot justificar tot allò que hagi succeït. Tant és. Quan deixes d’ésser-hi, ja no hi ets. La fi del món. Mentrestant, però, sents Arrimadas i succedanis i penses el que penses. Que Déu els perdoni. Si pot.
