Fumegen veus, candeles palpitants / entre balcons i teules. Fulla seca / al bat del vent, l’esperit s’arriava / sense fressa, com vela a la barana. / Parrups, miols de gat, amortallaven / el plany sense viàtic del difunt / -enrogallada agonia de líquens / en un desfici inhòspit de claror. / Silenci cru, l’alè de matinada / esborrava mirades i esgarips. (Francesc Pasqual i Moster, En el tombant més allunyat dels dies. El Cep i la Nansa, edicions. Gener 2018)
Torna a escriture, trobem a faltar les teves paraules
M'agradaLiked by 1 person
No ho sé. Ja ho veurem. Hi ha moments que creus que ja no fa cap falta i que ja no cal.
M'agradaM'agrada
Torna a escriure, trobem a faltar les teves paraules
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies. No ho sé, ja ho veurem.
M'agradaM'agrada