Fumegen veus, candeles palpitants / entre balcons i teules. Fulla seca / al bat del vent, l’esperit s’arriava / sense fressa, com vela a la barana. / Parrups, miols de gat, amortallaven / el plany sense viàtic del difunt / -enrogallada agonia de líquens / en un desfici inhòspit de claror. / Silenci cru, l’alè de matinada / esborrava mirades i esgarips. (Francesc Pasqual i Moster, En el tombant més allunyat dels dies. El Cep i la Nansa, edicions. Gener 2018)