Res no és a canvi de res. Ja Marc Aureli en parlà al llibre V de les Reflexions (6). “Hi ha certament aquella mena de persones que, quan han fet un favor a una altra, estan de seguida disposades també a demanar-los-en compte. I també aquelles altres, tanmateix, que no estan disposades a fer això, però que en el seu fur intern consideren l’altra persona exactament com un deutor…” Res no és a canvi de res. I menys encara si del que es tracta és de política, política, vull dir, en el mal sentit de la paraula. I així M.Rajoy, ni més ni menys. M.Rajoy comprant a preu d’or la voluntat de Juncker. Et voto com a president de la Comissió, t’atorgo el premi Princesa d’Astúries a La Concòrdia!!!, et faig Doctor Honoris Causa per la Universitat de Salamanca. Molt bé. Sinó que tot això té un preu. El preu que la UE blasmi públicament Catalunya, miri cap a una altra banda l’1 d’octubre, dia de les porres de la GC i policia espanyoles contra les urnes i contra el poble quiet, mantingui silenci i, per tant, en el fons consenti l’empresonament de polítics, escollits en eleccions lliures, i d’activistes socials…Mentrestant, edictes que faciliten i pràcticament empenyen les empreses del país a canviar de seu social i fins i tot fiscal i, la cosa més recent, que per res del món Barcelona no hagi estat escollida seu de l’EMA…En fi, estat de dret, diuen. Estat de dret espanyol.
