Parlem de tu, però no pas amb pena. / Senzillament parlem de tu, de com / ens vas deixar, del sofriment lentíssim / que va anar marfonent-te, de les teves / coses parlem, / i també dels teus gustos, / del que estimaves i del que no estimaves, / del que feies i deies i senties; / de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra / que no caldrà ni que parlem de tu / per recordar-te; a poc a poc seràs / un gest, un mot, un gust, una mirada / que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
(Del Llibre d’Absències, de M.M. i P. i tot desant per sempre a la memòria el teu record, noia de la bicicleta verda d’aquella ja tan llunyana adolescència que visquérem i en què, entre d’altres coses, no hi va haver manera de fer-te entendre, i encara menys de convèncer-te, que el teu nom s’escrivia i s’escriu amb dues emes i no pas amb la ena i la ema que tu sempre deies que t’agradava més, Imma, què vols que et digui si no sé què dir-te! Perquè el que de veritat és molt més important són els nens que després arribaren, el nen i la nena, que tant t’estimen i que tant i tant t’has estimat. I, doncs, el que ara sí que, si més no, sé dir-te és això mateix del poema de les absències, que per recordar-te ja no caldrà ni que parlem de tu. Tan nostra has ja esdevingut). Amén.
Voldria saber noticies de la Inma. Soc la Lali Vives de la Cortada. Acabo de llegir lo que em sembla una despedida i voldria saber mes si fos possible. Gracies!!
M'agradaM'agrada
Lali, facilita’m una adreça de correu electrònic i t’ho dic!
M'agradaM'agrada
T’acabo d’enviar un correu.
M'agradaM'agrada