No crec pas que ens els acabin

Si fa bo, només en aquesta època de l’any vaig a banyar. Avui hi he anat. Platja solitària i magnífica temperatura de l’aigua. Després, ja a casa, quarts de 2, seguiment dels plenaris. El dia és arribat. Menjo alguna cosa i així, al Parlament, a les 3 i 4 minuts comença la votació. Vot secret, del tot lògic, i sense C’s, ni PSC, ni PP, que abandonen la sala. A les 3 i 20 comença el recompte que dura exactament 6 minuts. El NO obté 10 vots, el blanc, 2, i el Sí, 70. De manera que exactament a les 3 i 26 queda declarada la República de Catalunya. Per cert, 44 minuts abans que al Senat espanyol s’aprovin les mesures de l’article 155 -el majoritari “a por ellos”- perquè el govern del PP les posi en pràctica segurament a partir d’aquest mateix vespre. Quan convé seguem cadenes i la raó d’estat que argüeixen és del tot antidemocràtica i, fins i tot, anticonstitucional -tant que se n’omplen la boca!- i involucionista. 214 SÍ, 47 NO, 1 abstenció. I ara, esclar, ve el més complicat, determinació, molta determinació i fermesa. I aguantar i resistir i tot al suport als Mossos. Només així acabarem essent reconeguts. I, si durant un temps ens hem d’estar fora d’aquesta UE, doncs ens hi estarem. No crec pas que ens els acabin. Ja no som autonomia, som República. Visca!