Premi a la Concòrdia, blufff

Premi a la Concòrdia (i a la comèdia) atorgat, ahir, a la Unió Europea i amb Tusk, Juncker i Tajani en persona a l’escenari. Premi Princesa d’Astúries. Quina gràcia i quina vergonya. Compra de voluntats prèvia a la ja propera fallida del Regne d’Espanya ara ja amb presoners polítics i acabada de confirmar aquest mateix migdia amb l’aplicació del ja famós article 155, ambigüitat en estat pur, d’una constitució que és ja impossible que em representi un cop suspès l’autogovern de Catalunya, una suspensió que el que pretén és suspendre’ns a tots els qui no ens sentim espanyols només perquè no som castellans. No som castellans, que és segurament el que voldrien. Igual que el monarca i el seu, d’una banda, inacceptable intent de sedició, i de l’altra, incapaç d’esmentar cap víctima de l’1 d’octubre i justificant, a més a més, tot acte de violència i, fins tot, incitant-hi. Vull dir que és igual d’impossible, també, de sentir-me representat per un monarca així. I al damunt la barra de parlar de concòrdia i de redreçament. Quin bluf. Failed del tot.