Ja no ens faria cap falta

Dies en què la imaginació resulta molt difícil de controlar. De demà, no en sé res. Ni de demà passat, ni de la setmana que ve ni de res del que hagi d’acabar arribant. Imagino tan sols a través del desig de tants i tants anys. I de la fe, de la fe d’aquella glòria incerta de la qual, com una flama, i des de ben petits, ens hem anat alimentant. Final d’etapa, i tant que sí. No en sé res segur, del que ha d’acabar arribant. Només el desig que fa que m’imagini que, segons com vagi tot, no seria gens estrany que l’actual govern d’Espanya acabés caient i que, aleshores, hi hagués d’haver eleccions, unes eleccions en què, per cert, ja no ens faria cap falta participar. Ja no en seríem part i prou feina tindríem, d’altra banda, a passar comptes i a preparar les nostres constituents. Felices vigílies.