Tenir molta palica

N’hi ha que tenen molta palica. No és pas el cas d’un servidor, per cert, que quan va pels llocs sobretot mira sempre d’escoltar i de no cridar, gens ni mica, l’atenció. Abans se sentia molt aquesta expressió, tenir palica, que no és al DIEC però sí al DCVB. Xerrameca, enraonamenta fàcil i abundosa. No et refiïs gaire d’aquesta noia, que té molta palica, és a dir que té bona llengua, sap enraonar molt bé i conquistar-se la gent que més l’interessa. Després hi ha, esclar, la qüestió etimològica. Palica sembla la deformació d’un derivat de la parla amb el sufix aragonès -ica (pensem, per exemple, en la forma menorquina, i també em sembla que eivissenca, parlica), però es fa estrany que el castellà hagi adoptat la forma amb -ique (palique). Diuen, en aquest sentit, que aquest palique castellà és derivat de palo, però enlloc no se n’explica, que se sàpiga, la formació ni l’evolució semàntica. I el cas és que ara ha anat passant com de moda aquesta expressió. malgrat que com més va més n’hi ha que, sense fer-ne cap esment però cridant del tot l’atenció, justament en viuen, de llur palica. Bé, tinguem de tota manera en compte que Palica (Palike) fou el nom real d’una ciutat de Sicília que ja no existeix, una ciutat d’origen grec que era a la vora del Palicorum Lacus.