Ells també ho fan

Les Tribulacions del Col·legial Törless. Robert Musil, 1906. Àustria i Hongria, aquell Imperi. Kakania (Kaiserlich und Königlich, imperial i reial, un emperador a Viena que al mateix temps era rei a Budapest). Tenia 26 anys, Musil, quan va escriure aquesta que es pot considerar l’autobiografia de la seva joventut. Un adéu retrospectiu a l’adolescència. I també l’adéu a tot un món que ja ningú no tornaria a viure, aquell espai específic de la cultura austríaca ja condemnada a mort. Els mals que corroïen la societat, les amenaçadores forces irracionals que s’anaven covant al dessota d’una aparent i àulica respectabilitat. Llum espectral, la d’aquells personatges, premonició de tots els mals incubats en aquella Europa de principis del XX. Tan sols a unes dècades de l’esclat de les dues guerres. Musil, que era de Klagenfurt,  hi escrivia, a Viena, en aquella època de principis de segle. Hitler, el vagabund, hi pintava. Les millors i les pitjors idees. Tot acabaria esclatant. I el cas és que els fets narrats en aquest llibre fonamental són, de fet, la mar de senzills. El noi, Törless, és conduït pels seus pares a una escola militar, opressiva, on representa que es forma l’elit de l’Imperi Austrohongarès. I, al cap de poc, un robatori, un xantatge, un petit i lamentable incident d’iniciació homosexual entre alumnes i l’escàndol que esclata. I el descobriment de les dualitats. D’una banda, la vida lluminosa i transparent de la família; de l’altra, l’experiència vergonyosa però atractiva de les relacions fosques i degradants entre els alumnes, i tot amb aquell secret temor que alimenta l’adolescent en relació als seus pares. Aquell conegut i reconegut “ells també ho fan“. La claror quotidiana i les foscors de l’ànima. Les ciències exactes i els ambigus sentiments morals. Els esdeveniments exteriors a la llum del sol i aquell secret ombrívol del jo més íntim. La noblesa de la ment, podríem dir, i la materialitat gairebé animal del cos. Tribulacions i tribulacions. Grandiosa metàfora de la formació històrica dels totalitarismes del segle passat i no sé si, encara, d’aquest mateix que vivim. I la nostàlgia immensa de tot aquell temps passat, quan érem petits encara i els pares o les mares ens venien a buscar a col·legi: “Què vols, fill?” – “No res, mamà, solament pensava.” I aleshores Törless absorbí l’olor suau i perfumada que desprenia el gipó de la seva mare. Punt final. És a dir, que no estaria gens malament de tornar-hi, a Musil i a les tribulacions d’aquell col·legial, tota una lliçó. 249 pàgines de l’edició de Proa (1980) amb pròleg del professor Jordi Llovet inclòs. Ells també ho fan.