Quina bona olor

La força de les olors, escrivia Valéry al seu Quadern 88 anys enrere. Imagina’t la cosa com devia ser. Animalitat en què l’olfacte és el sentit capital. Olfacció, sentit de l’elecció, fer bona olor, fer mala olor, et put l’alè, fil conductor alimentici, sexual, social. Dutxa i desodorant i aquell toc de perfum que ho fa tot encara més amorós i seductor. Seduir, commoure, convèncer. Es tracta d’això. Segurament en tots els ordres de la vida i mentre encara hi siguem. I l’instint, l’instint que és a la memòria allò que el capital és al treball i a tot allò que aportes i produeixes. No pot ser de cap manera que, a l’empresa, li costis més del que hi aportes. La memòria -cos del pensament, avenir del passat- i el record, ahir, del vespre tan esplèndid de Sant Cugat. I vós, ¿qui sou? Se’n digueren de molt i molt grosses. Quina bona olor! Estaria la mar de bé no perdre’n ni l’hàbit ni el costum.