La “Imprevidència”

Més enllà de qualsevol judici, de qualsevol opinió. Hi ha la Divina Providència, deia Flaiano, però també deu haver-hi la Divina Imprevidència. Segurament totes dues vigilen, però és la segona la que deu regular tots els nostres errors i tot allò que se’n deriva, els xocs de trens, els naufragis, els terratrèmols, els tsunamis, les matances d’innocents, la pesta i totes les malalties i epidèmies del món, les catàstrofes més petites i també les més grosses. L’impossible diàleg entre el Bé i el Mal, equilibrats en el temps segons la llei dels números més grossos i tantes vegades terribles i esfereïdors; o això o vés a saber, potser el que passa és que cap de les dues no hi són ni existeixen, ni la Providència ni la Imprevidència. Potser només hi ha la totpoderosa natura imprevisible i el simple i incontrolable i també inexplicable curs de les coses i de la humana manera de ser. Més enllà de tot judici i de tota opinió. Paraula de creient.